Ebla

Significat d'Ebla

Nom d'una important ciutat antiga en el nord de Síria durant la
dinastia d'Acad a fins del 3er mil·lenni a. C. Avui es diu Tell Mardikh, un
monticle de 56 ha de superfície, a uns 54 km al sud-oest d'Alep, on una
expedició italiana realitza excavacions sota la direcció de Matthiae des de
1964. El tors d'una estàtua inscripta, trobada en 1968, va identificar Tell
Mardikh amb Ebla, ciutat de la qual se sabia, per textos de fins del 3er
mil·lenni a, C., havia estat destruïda per Naram-Sense d'Acad, Des de 1974, quan
van aparèixer les primeres tauletes cuneïformes en les excavacions del palau,
s'han descobert unes 20.000. La majoria d'elles està escrita en súmero,
però moltes estan en el llenguatge cananeu primerenc que va ser adoptat per els
patriarques quan van arribar a Canaán, i que ara es coneix com a hebreu. La
majoria de les tauletes versa sobre temes administratius i econòmics, però
també hi ha cartes, textos literaris, un codi legal cananeu i textos
lexicogràfics. Revelen que Ebla, abans que Naram-Sense la conquistés i
destruís, tenia una població de 260.000 habitants i incloïa uns 11.000
empleats públics. El comerç, principalment en tèxtils, el realitzaven amb
la major part del món conegut, raó per la qual entre els textos s'han
trobat els noms d'uns 5.000 llocs: Aco, Asdod, Dor, Gaza, Hazor,
Jope, Laquis, Meguido, Salem (el nom per a Jerusalem en temps patriarcals;
Gn. 14.18), etc. En un dels textos també s'esmenten Sodoma i Gomorra.
L'epigrafista de l'expedició, Pettinato, va informar que els textos contenien la
versió cananea del relat de la creació del diluvi.
Bib.: Giovanni Pettinato, BA 39 (1976):44-52; Paolo Matthiae, ibíd., pp 94-113;
D. N. Freedman, BA 40 (1977): 2-4.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EBLA