L'

Significat del

(heb. Ll; ugar. il; ac. ilu; fen. i suar. l).

Transliteració de la paraula semítica més antiga per a déu, que en la Bíblia
apareix en noms composts. Com a nom genèric en els idiomes antics,
la paraula ocorre tant en singular com en plural (elîm, il>ni), també en
formes femenines (ugar. ilt; ac. iltu) i com a nom propi de déus
específics. En els textos assiris i babilònics, ilu generalment apareix
com un substantiu genèric, com resulta evident d'un estudi de noms
personals: Ibashshi-ilum, «hi ha un déu», Ibashshi-ilâni, «hi ha déus»,
Ili-bâni, «el meu déu és el meu creador», Iluma-ilu, «el meu déu és déu». El déu en
aquests casos és Marduk, Nabu, Shamash, Asur o alguna altra deïtat nacional.

EJIDOS D'EZEQUIEL

La derivació i el significat original de la paraula és insegura.
Generalment es considera que ve de l'arrel verbal semítica wl, «ser
fort», de manera que significaria «fortalesa», «majestat», «sublimitat». Est
significat de êl es troba en alguns passatges de l'AT on la paraula no
es refereix a un déu (per exemple, Ez. 31:11, on êl es tradueix per «el
poderós»). Altres explicacions són menys plausibles.

Els noms composts amb «El» són freqüents entre els arameus, com el
mostren els seus noms bíblics: Kemuel, Betuel (Gn. 22.21, 22) i Tabeel (ls.
7:6), i com ho revelen les inscripcions de Palmira, dels nabateos i de
altres pobles de parla aramea. Inscripcions aramees del s VIII a. C. revelen
que els arameus adoraven a un déu anomenat El, i es pot arribar a la
conclusió gairebé segura que a ell es refereixen la majoria dels noms que
inclouen la paraula El.

En les inscripcions fenícies, El descriu a un déu específic, però la forma
plural s'usa com a nom genèric. Això també és cert en l'ugarítico
cananeu, que estava estretament vinculat amb l'idioma fenici. En les
inscripcions ugaríticas, L'es presenta com el déu suprem, i li ho
considera com el pare de pràcticament tots els déus. Se'n diu «el
pare dels anys», i li ho degué haver considerat com el primer déu del 362
panteó ugarítico, a qui pertany tothom, i sense les ordres del qual res
podria ocórrer. El fet que se'n digués «toro» entre els cananeus va poder
haver influït en l'adoració del vedell a Israel. Quan els israelites
van entrar en Canaán, la posició del ja havia arribat a ser inferior a la de
Baal.*

En les antigues inscripcions àrabs, L'apareix amb tanta freqüència en
noms personals que sembla evident que degué haver estat el déu més
primitiu i important d'Aràbia. Noms que signifiquen «El va ordenar», «L'ha
oïda», «L'és senyor», «El dóna» i altres, mostren clarament que els antics
àrabs ho consideraven un déu humà, bo i sublim.

En l'AT el nom Kl sembla com un nom genèric per a l'únic i veritable
Déu (Gn. 31:13; Ex. 20:5; 34:14; etc.), i en plural per a designar a més d'un
déu (Ex. 15.11; Dn. 11.36). Apareix també en el nom propi del Déu de
Israel (ls. 40:18; Sal. 10.11, 12; 16:1; 68:20; etc.). S'ho troba en
molts noms personals: Elías,»el meu Déu és Yahweh» (1 R. 17: 1); Elimelec,
«el meu Déu és rei» (Rt. 1:2); Eliezer, «el meu Déu és [el meu] ajuda» (Gn. 15:2);
Ismael, «Déu ha escoltat» (16.11); i altres. Algunes vegades s'afegeix un
atribut a la paraula Kl: «KI-Ely^n, «Déu, l'Altíssim» (14.18);
Kl-Shaddai,»Déu, el Totpoderós» (17:1); Kl-ól>m,»Déu, l'Antic»
(21.33); Kl élTm, «Déu dels déus» (Dn. 11.35); Kl jay, «Déu viu»
(Sal. 42:2); etc. Amb freqüència la paraula Kl apareix en termes com «el
Déu del teu pare» (31:29), «el Déu dels vostres pares» (Ex. 3.13), «Jehová,
Déu d'Abrahán»… (Gn. 24:12), el «Déu d'Isaac»… (46:1). Aquestes
expressions significaven que Kl era el Déu que es revelava al patriarca
Abrahán o a Isaac, que mantenia una relació constant amb els seus adoradors, i
que no estava limitat a cap lloc específic. Vegin-se Déu; Jehová, Senyor.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EL