Elcana

Significat d'Elcana

(heb. Elq>n>h, «Déu ha redimit [proveït, obtingut, posseït]», o «Déu ha
creat»; ac. llu-qan>).

1. Levita de la família de Coat i nét de Coré (Ex. 6.24; 1 Cr. 6.23).

2. Fill de Joel i descendent d'Elcana 1 (1 Cr. 6.25, 36).

3. Descendent d'Elcana 2 (1 Cr. 6.26, 35).

4. Descendent d'Elcana 3 i pare de Samuel (1 Cr. 6.16- 27, 34; cf v 33). Vivia
amb les seves esposes Ana i Penina en Ramataim de Zofim, en la zona muntanyenca de
Efraín, per la qual cosa se'n deia efraimita encara que era levita (1 S. 1:1, BJ;
2.11, 20; cf Dj. 17:9 per a un cas similar).

5. Levita que vivia en un llogaret dels netofatitas (1 Cr. 9.16).

6. Valent de David que es va unir a ell en Siclag abans que arribés a ser rei (1 Cr.
12:6).

7. Porter de l'arca en temps de David (1 Cr. 15.23).

8. Alt oficial del rei Acaz, mort quan Peka va atacar Jerusalem (2 Cr. 28:7).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELCANA

ELCANA segons la Bíblia: «Déu va crear».
(a) Un levita, pare de Samuel, el profeta (1 S. 1:2; 1 Cr. 6.27, 34).

«Déu va crear».
(a) Un levita, pare de Samuel, el profeta (1 S. 1:2; 1 Cr. 6.27, 34).
(b) Cap en la cort d'Acaz (2 Cr. 28:6).
(c) Nom de dos descendents de Coré (1 Cr. 6.35, 36).
(d) Uns altres s'esmenten en 1 Cr. 6.23, 25:9-16; 12:6; 15.23.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELCANA