Eldaa
ELDAA (PERSONA) [Heb ˒ēldā˓â ( אֵלְדָּעָה) ]. Fill de Madián (Gènesi 25: 4; 1 Cròniques 1.33). Els cinc "fills" de Madián que s'enumeren en Gènesis 25: 4 comprenen els clans, tribus o persones que habiten el país de Madián. La llista és anterior al 716 a. C. (Knauf 1988: 84-86). Eldaah significa "Déu va cridar". El verb dóna˓â -cridar- és específic de l'àrab i de l'antic S àrab. Eldaah pertany al gran grup de noms tribals o de clans que s'estructuren com a noms personals (Knauf 1988: 84).
Bibliografia
Knauf, EA 1988. Midian. Wiesbaden.
ERNST AXEL KNAUF
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).