Eliab

Significat d'Eliab

(heb. Elîâb, «el meu Déu és Pare»; ac. Iliabi).

1. Cap de la tribu de Zabulón durant la peregrinació pel desert (Nm. 1:9;
2:7; 7.24, 29; 10.16).

2. Rubenita, pare de Datán i Abiram (Nm. 16:1, 12; 26:8, 9).

3. Germà major de David (1 S. 17.13, 28), que era de gran alçada i de bon
semblar (16:6, 7). La seva filla Abihail es va casar amb Jerimot, el fill de David (2
Cr. 11.18).

4. Levita avantpassat de Samuel (1 Cr. 6.27; tal vegada l'Eliel del v 34).

5. Heroi gadita que es va unir a David en Siclag, mentre era fugitiu (1 Cr. 12:1,8, 9).

6. Músic levita del santuari en el regnat de David (1 Cr. 15.12, 16-20).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELIAB

ELIAB segons la Bíblia: «Déu és pare».
Nom propi de set israelites (Nm. 1:9; 16:1, 12; 1 S. 16:6; 1 Cr. 6.27; 12:9; 15.18-20).
Principals entre ells són:

«Déu és pare».
Nom propi de set israelites (Nm. 1:9; 16:1, 12; 1 S. 16:6; 1 Cr. 6.27; 12:9; 15.18-20).
Principals entre ells són:

(a) el germà major de David;

(b) un cap que va ajudar a treure el cens d'Israel en el desert, i

(c) un dels músics cantaires que va acompanyar a l'arca quan ésta era portada a Jerusalem.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELIAB