Eli

Significat d'Eli

(heb. Elî [ 1, 3], «alt», «elevat», «ascendit» [probablement una forma
escurçada d'Elîêl (que també apareix en nab. i significa «Déu és
exaltat») o d'Elyah («Yahweh és exaltat»)]; gr. lî o Hléi
[transliteració de l'heb. lî, una forma abreujada de Klîyyâh]; gr. lî o
Hléi [2; transliteració de l'heb. lî, el meu Déu»] i també ElÇí [de l'aram.
Elahî, el meu Déu»]).

1. Summe sacerdot, descendent del fill menor d'Aarón, ltamar (1 S. 1:9; 1 R.
2.27; 1 Cr. 24:3, 6). Era el summe sacerdot del tabernacle en Sitja cap al
fi del període dels jutges, i va ser el 1r de la seva línia a aconseguir #aqueix 367
lloc, d'acord amb Josefo. No és segur quin dels descendents de
Eleazar va ser el seu predecessor, o per què el càrrec va ser canviat d'una família a
altra. Elí també va ocupar el càrrec de jutge durant 40 anys (1 S. 4.18). Els seus 2
fills, Ofni i Finees, que també eren sacerdots, van anar summament malvats
(2.12-17). Per haver tractat amb molta feblesa la seva mala conducta, un profeta
anònim va denunciar els pecats de la seva família i va predir la seva caiguda (vs 23-36). Més
tarda, el nen Samuel, que vivia en el tabernacle i «ministraba a Jehová en
presència d'Elí», va rebre una revelació especial que va confirmar #aqueix missatge
(3:1-18).

Un compliment parcial es va produir quan els 2 fills d'Elí, que van portar el
arca al camp dels israelites amb l'esperança que els ajudés en la
batalla contra els filisteus, van ser morts en la lluita i l'arca va ser presa.

Elí, que llavors tenia 98 anys d'edat, en rebre la notícia, va caure de la seva
cadira, es va trencar el coll i va morir (4:1-18). El compliment final va succeir
quan Salomón va llevar a Abiatar, descendent d'Elí, el summe sacerdoci (1 R.
2.26, 35); després d'això, els descendents d'Eleazar van ocupar #aqueix
jerarquia.

Bib.: FJ-AJ v. 11.5; viii 1.3.

2. Expressió que apareix en Mt. 27:46 (en l'exclamació de Crist: «Elí, Elí,
llepi sabactani?») i en Mr. 15.34 («Eloi, Eloi, llepi sabactani?»), que
significa: «Déu meu, Déu meu, per què m'has desemparat?» La cita prové
de Sal. 22:1.

3. Probablement el pare de José; apareix en la genealogia de Crist registrada
per Lucas (Lc. 3.23). Alguns prefereixen llegir els vs. 23 i 24 del següent
mode: «I Jesús va començar a l'edat d'uns 30 anys, sent el fill (com es
creia, de José) d'Elí, el fill de Matat…» Suposen que la genealogia del cp
3 és la de María, i consideren que Elí era el pare de María, i per això, el
avi veritable, no sols legal, de Jesús. Vegeu Genealogia.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELI

ELÍ segons la Bíblia: (a) = «alt, elevat».
Descendent d'Itamar i summe sacerdot d'Israel (1 S. 1:9; cp. 1 R. 2.27; 1 Cr. 24:3, 6). El primer llibre de Samuel comença amb Elí com a sacerdot.

(a) = «alt, elevat».
Descendent d'Itamar i summe sacerdot d'Israel (1 S. 1:9; cp. 1 R. 2.27; 1 Cr. 24:3, 6). El primer llibre de Samuel comença amb Elí com a sacerdot.

Samuel va ser consagrat al servei del Senyor per la seva piadosa mare, i va estar al servei del tabernacle baix Elí. Els dos fills d'Elí, Ofni i Finees, «eren «fills de Belial».

Ajudaven al seu pare, però interferien en les ofrenes de la gent del poble, i pecaven en gran manera davant el poble.

Elí va parlar amb els seus fills sobre les males accions que estaven cometent, però no amb la necessària energia per a impedir que deshonressin al Senyor.

La responsabilitat de mantenir al poble de Déu davant Ell residia a la casa sacerdotal. D'aquí l'enorme del pecat dels joves, i la gran responsabilitat d'Elí per la seva negligència.

Un home de Déu va ser a Elí, i li va dir clarament que estava honrant als seus fills abans que a Déu, detallant-li alguns dels judicis que anaven a abatre's sobre la seva casa, i que els seus dos fills moririen en un mateix dia.

Com Elí va permetre que els seus fills seguissin en els seus pecats, Déu li va enviar un missatge per mitjà de Samuel, recordant-li els judicis dels quals li havia advertit l'home de Déu, i repetint que era pel fet que «els seus fills han blasfemat a Déu, i ell no els ha destorbat».

Elí es va sotmetre piadosament a Déu, dient: «Jehová és; faci el que bé li semblés. » Però va seguir sense corregir el mal, per a això ja possiblement era impotent.

Éste va ser el gran fracàs d'Elí, encara que és evident que d'altra banda buscava mantenir l'honor de Déu. Tremolava de temor quan l'arca va ser portada al camp de batalla, la qual cosa va acabar amb el desastre de la captura de l'arca per part dels filisteus i la mort dels seus dos fills.

«Ichabod» és el nom que marca l'estat d'Israel a causa del pecat d'Elí: «traspassada és la glòria». En sentir aquestes tristes notícies, Elí va caure cap enrere de la cadira en què estava assegut i va morir desnucado.

Havia jutjat a Israel durant quaranta anys i tenia 98 (1 S. 1-4). El seu descendent Abiatar va ser tirat del sacerdoci per Salomó en compliment de la paraula del Senyor respecte a la casa d'Elí en Sitja (1 R. 2.27).

(b) ELÍ, ELÍ, LAMA SABACTANI?
Frase aramea que significa «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?» (Mt. 27:46).

Sembla estrany que hi hagués els que creguessin que era una anomenada a «Elías». Aquest error pot haver estat comès per alguns que no comprenguessin el llenguatge usat. En Mr. 15.34 s'usa una variant, «Eloi».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELI