Ambaixador
també: Embajador
Significat d'Ambaixador
Vegeu Ambaixada.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AMBAIXADOR
AMBAIXADOR segons la Bíblia: Es designa en l'Antic Testament per tres termes hebreus:
(a) El títol oficial d'un missatger (Is. 18:2).
Es designa en l'Antic Testament per tres termes hebreus:
(a) El títol oficial d'un missatger (Is. 18:2).
(b) Intermediari; la mateixa veu significa «intèrpret» en Is. 43:27 i «intercessor» en Jb. 33:23.
(c) Més sovint, missatger. Les nostres versions tradueixen rarament «ambaixador», com succeeix en Éx. 17.15; Jer. 27:3. Generalment es tradueix «missatger» (Ro. 20:2).
Per regla general se'ls identifica amb els diplomàtics que porten la representació d'algun alt dignatari.
Les seves funcions varien des de l'ambaixador d'una gran metròpoli, com Nínive, fins a emissaris entre les deu tribus o fins i tot entre caps de família (Dj. 20.12; Gn. 32:2).
Els missatges varien entre:
una súplica respectuosa,
una declaració de guerra,
un acte de submissió,
un arranjament amistós,
un enteniment econòmic o
la concertació d'una aliança (Nm. 21.21; 2 R. 14:8; 16:7; Dj. 11.12; 2 S. 3.12).
Els mateixos termes s'apliquen als profetes com a missatgers de l'Altíssim (2 Cr. 36:15; Jer. 49:14; Hag. 1.13).
Malaquías significa «el meu missatger» (Malament. 3:1).
Jesús, en el Nou Testament, usa «presbeia», terme emprat en les relacions entre els reis i entre les ciutats gregues del seu temps (Lc. 19.14).
Pablo usa «presbuein», que designa les funcions del llegat de l'emperador, com a títol propi del ministre de Crist (2 Co. 5.20; Ef. 6.20).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).