La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

En-gadi

Significat d'En-gadi

(heb. Kn Gedî, «deu [font] del cabrit [de la cabra]»).

1. Lloc fèrtil sobre la Mar Morta, a meitat de la seva riba occidental. La ciutat
va ser assignada a la tribu de Judà (Jos. 15:62). Una deu calenta, ara
anomenat Ain Jidi, que brolla a uns 122 m sobre el nivell de la riba, alimenta
en #aqueix regió deserta un oasi ric en palmeres, vinyes i balsameras (Cnt.
1.14). El lloc es deia anteriorment Hazezon-tamar.* En els dies de
Abrahán el lloc estava ocupat per amorreus, els que van ser derrotats per
Quedorlaomer (Gn. 14:7). Mapa VI, F-3.

Dos llocs amb restes antigues s'han de distingir en el lloc: Tell Goren, que
està a uns 379 800 m al sud de la font d'En-gadi; i un tancat calcolític,
a uns 150 m al nord de la mateixa font. Tots dos llocs van ser excavats en 5
temporades sota la direcció de B. Mazar (1961- 1965). Téll Goren conté 5
nivells d'ocupació, que van mostrar que allí existia un poble des del s VI
a. C. fins als temps bizantins. El lloc del període calcolític (4t
mil·lenni a. C.) està sobre una terrassa alta des d'on es pot veure la Mar
Mort. Entre altres edificis hi havia les restes d'un temple, el més antic
que es va trobar en Palestina. És possible que nombrosos objectes de culte de
coure, datats en el període calcolític (trobats en 1961 en una caverna
prop de Nahr Mishmar), procedissin originalment d'aquest temple.

189. En-gadi, sobre la Mar Morta.

2. Desert, i la regió circumdant, que David va usar per a amagar-se de Saúl; en
una de les coves dels voltants va tallar un tros del mantell de Saúl (1 S.
23.29; 24:1-22; figs 189, 190).

Bib.: D. Barag, EAEHL II:370-380; D. Ussishkin, BA 34 (1971):23-29.

190. La font d'En-gadi.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EN-GADI

EN-GADI segons la Bíblia: «font dels cabrits».
Ciutat de Judà originalment dita Hazezón-tamar (2 Cr. 20:2); situada en el desert a l'oest de la mar Morta (Jos. 15:62).

«font dels cabrits».
Ciutat de Judà originalment dita Hazezón-tamar (2 Cr. 20:2); situada en el desert a l'oest de la mar Morta (Jos. 15:62).

En temps d'Abraham va ser ocupada pels amorreus (Gn. 14:7).
David es va refugiar en la seva rodalia (1 S. 23.29; 24:1-22).

Avui la font «Ain Dyidi» és una veritable deu d'aigua calenta que ha creat un oasi cèlebre per les seves palmeres, per les seves vinyes i pel seu bàlsam (Cnt. 1.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EN-GADI

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic