Encens

Significat d'Encens

El terme es refereix a 2 productes ben diferenciats.

1. Heb. qetôreth; fen. qtr; ugar. qtr; ac. qutrêtnu (totes provenen de l'egip.
qdrt); gr. thumíama. Mescla de substàncies aromàtiques i fragants, com
resines i espècies, usada en l'adoració religiosa. L'encens ordenat per a
l'ús del tabernacle consistia de parts iguals d'estacte* (tal vegada
opobálsamo), ungla aromàtica, gálbano i encens, i una mica de sal. Estava
prohibit usar la mescla d'aquesta fórmula per a altres propòsits (Ex. 30:34-38).
En el sistema mosaic es cremava encens de demà i de tarda sobre un altar*
especial que estava en el lloc sant del santuari enfront del vel o cortina
que ho separava del lloc santíssim (Ex. 30:1-9; Lc. 1:8-10). En ocasió del
Dia de l'Expiació anual, el summe sacerdot entrava en el lloc santíssim,
cremava encens en un incensario, i el fum embolicava l'arca (Lv. 16.12, 13).
El cremar encens també era pràctica en els ritus religiosos pagans (2 Cr.
30:12; Jer. 48:35).

Bib.: PB 84-86, 223-225.

2. Heb. lebônâh [de lâbân, «blanc»]; fen. i suar. lbnt; aram. lbwnty lbnt; gr.
líbanos. Resina blanca, com implica el seu nom hebreu, obtinguda de l'arbre de
encens. De les seves 5 espècies, només 2 produeixen encens de valor comercial.
Aquests arbres creixen només en el Dhofâr, una part de l'Hadramaut al sud de
Aràbia, i en la part nord de Somalía. La resina seca, anomenada encens,
té una aroma 576 agradable com de bàlsam, especialment en cremar-la.

Aquest encens era un dels diversos ingredients que componien el que s'usava
en el tabernacle (Ex. 30:34). També formava part de les ofrenes de grans
o cereals (Lv. 2:1, 2, 15, 16; 6.15), i es posava sobre els pans de la
proposició (24:7). No obstant això, el seu ús estava prohibit en l'ofrena per el
pecat (5: 11) i en l'ofrena de gelosia (Nm. 5.15). L'encens era portat a
Palestina des d'Aràbia per caravanes de Madián, Efa i Sabá (Is. 60:6; Jer.
6.20), i s'emmagatzemava, juntament amb altres ingredients necessaris per a les
ofrenes, en una habitació especial del recinte del temple (Neh. 13:5). Els
comentadors en general estan insegurs sobre el significat del «serral del
encens» de Cnt. 4:6. Alguns pensen que era el nom d'una muntanya real en
el jardí del palau a Jerusalem, mentre que uns altres ho consideren juntament amb,
la «muntanya de la mirra», del mateix versicle, com a termes poètics que es
refereixen als sins de l'estimada de l'autor. Els dons per a Jesús dels savis
de l'Orient incloïen encens (Mt. 2.11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENCENS

ENCENS segons la Bíblia: L'encens entrava en la composició de l'oli sant, amb el qual els sacerdots eren consagrats (Éx. 30:34); s'incloïa en l'oli vingut sobre l'ofrena de flor de farina (Lv. 2:1, 2, 15, 16), era finalment cremat amb foc (Lv. 6.15).

Resina perfumada d'un arbre (Eclo. 50:8; Cnt. 3:6), de color blanc, com ho indica el seu nom heb., «l’bonah».

L'encens entrava en la composició de l'oli sant, amb el qual els sacerdots eren consagrats (Éx. 30:34); s'incloïa en l'oli vingut sobre l'ofrena de flor de farina (Lv. 2:1, 2, 15, 16), era finalment cremat amb foc (Lv. 6.15).

No s'afegia encens en el sacrifici de l'expiació (Lv. 5.11), ni a l'ofrena per la gelosia (Nm. 5.15). S'abocava encens pur sobre els dotze pans de la proposició (Lv. 24:7; cp. 1 Cr. 9.29; Neh. 13:5).

Els dromedaris de Madián, d'Efa i de Sabá ho portaven d'Aràbia (Is. 60:6; Jer. 6.20).

És possible que el serral de l'encens (Cnt. 4:6) fos un lloc retirat dels jardins reals enmig d'arbres d'encens (Ec. 2:5; Ant. 8:6, 6; 9:1-2).

L'encens de l'antiguitat, l'olíbano del comerç europeu, prové de la «Boswelia Floribunda», de la família de les buseráceas, que creix a l'Índia, o bé d'altres espècies originàries de l'Índia, de la costa de Somàlia i del sud d'Aràbia.

L'encens és una goma resinosa que es presenta en forma de «llàgrimes» de 2 cm., que s'assequen, i difonen una olor balsàmica en ser cremades.

L'encens de qualitat inferior és vermellós, i es recull a la primavera; la qualitat superior és blanca, recollint-se més tard.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENCENS