Escales de la ciutat de david

ESCALES DE LA CIUTAT DE DAVID (LLOC) [Heb dt.˓ălôt ˓ı̂r dāwı̂d ( מַעֲלֹות עִיר דָּוִיד) ]. Una escala a uns 75 metres a l'ES  de l'actual "Estany de Siloé" que descendia per un escarpe rocós des de la Ciutat de David fins a la Porta de la Font. Nehemías assenyala que Salum, fill de Col-hozeh, de Mizpa, va reparar la Porta de la Font i una secció del mur al costat de "les escales que baixen de la Ciutat de David" (3.15), i que la processó dedicatòria va arribar fins a la Porta de la Font. i va pujar les -escales de la Ciutat de David- (12.37).

La segona campanya d'excavacions de R. Weill (1923-24) a la Ciutat de David va descobrir aquesta escala (d'aproximadament 1,5 metres d'ample) que descendia per un escarpe rocós des d'una àrea de plataforma dins d'una àrea ben fortificada que data d'abans de l'Edat del Ferro (Weill 1947 : 15, planxi, VII). L'accés superior a les escales es va trobar en la punta S de l'enorme mur A de Weill i en la cara N de la gran torre defensiva quadrada D(Weill, 1947: 15, planxi II). Descendeix gairebé 11 metres fins a la Porta de la Font i recorre una distància d'uns 13,5 metres cap a l'ES des de la torre defensiva en la part superior de les escales. Weill va descobrir que l'escala es va tallar abruptament prop del fons per canals que es creuaven (II i IV, Weill, 1947: 60-73) des de l'estany de Siloé, amb el Canal IV sortint per la Porta de la Font sota l'Escala. L'escala va sobreviure fins que els seus materials i la seva ruta es van utilitzar per a construir un sistema de drenatge per a la Ciutat de David (la conca de drenatge poc profunda "O" de Weill, la trinxera "S-S" i la petita conca ovalada "B") durant el període del Segon Temple (Weill , 1947: 15). Contràriament a un consens general (Simons, 1952: 127-28),

Bibliografia

Simons, J. 1952. Jerusalem en l'Antic Testament. Leiden.

Bé, Raymond. 1947. La Vaig citar de David, Campagne de 1923-1924. Bibliotheque Archeologique et Historique 46. ​​París.

      DÓNA-LI C. LIID