Escarlata

Significat d'Escarlata

Aquest color en la Bíblia probablement va ser un to vermell porpra. En l'AT el
terme és generalment una traducció de variacions de l'heb. tôlaath shânî
(Ex. 25:4, BJ; Nm, 4:8, NBE; etc.), «cuc escarlata», la font del tint.
L'insecte a què es refereix és el Coccus ilicis, la femella del qual produeix un ou
que conté la substància vermella. El colorant s'obtenia dels cossos
dessecats d'aquest insecte. Els àrabs criden qirmi5 a l'insecte del qual es
deriva la nostra paraula «carmesina». Com la femella de l'insecte s'assembla una mica
a una baia, els grecs la van cridar kókkos (d'allí el gr. kókkinos per a
«escarlata»). El color apareixia en unes certes cortines del tabernacle i en
parts de la vestimenta dels sacerdots (Ex. 26:1, 36; 28:5, 33; etc.). El
tela d'escarlata s'usava amb altres elements per a asperjar la sang en la
cerimònia de purificació de la casa d'un leprós (Lv. 14.49-53, «grana»),
com també en la del mateix leprós (vs 1-9). L'escarlata també s'usava
en la preparació de la «aigua de la separació» en el campament d'Israel (Nm.
19:6). Com a tintura, l'escarlata era considerat un element de luxe (vegeu 2
S. 1.24; Ap. 18.12, 16), i el vestir escarlata era un senyal de distinció (Dn.
5:7, 16, 29, «porpra»). Un mantell posat sobre Jesús per a ridiculitzar-lo és
descripto com d'escarlata o porpra (Mt. 27:28; Mr. 15.17); no obstant això, com
les gradacions d'escarlata i porpra passen d'un a l'altre insensiblement,
diferents observadors bé poden haver classificat el color del mantell com
l'un o l'altre. La ramera mística d'Apocalipsi està vestida de porpra* i
escarlata (Ap. 17:4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESCARLATA

ESCARLATA segons la Bíblia: En l'AT és traducció de «shani», i sovint va acompanyada de la paraula «tolaath», «cuc o corc», denotant evidentment que el colorant s'aconseguia d'algun animal d'aquest tipus, com de la cochinilla.

En l'AT és traducció de «shani», i sovint va acompanyada de la paraula «tolaath», «cuc o corc», denotant evidentment que el colorant s'aconseguia d'algun animal d'aquest tipus, com de la cochinilla.

L'escarlata es va usar molt en la tapisseria del tabernacle, juntament amb el blau i la porpra; però aquí es refereix evidentment a algun teixit de color escarlata.

Si el porpra es pren com a símbol de la reialesa i domini universals, l'escarlata pot significar grandesa terrestre i reialesa israelita (Éx. 39:1-29; Jos. 2.18, 21; 2 S. 1.24; Pr. 31:21; Cnt. 4:3; Is. 1.18).

En el NT el Senyor Jesús va ser vestit d'un mantell d'escarlata, «kokkinos», Mt. 27:28 (en Marcos i Juan és «porpra»: pogués haver-se tractat d'un mantell vell i descolorit que hagués pogut rebre qualsevol dels dos noms). L'escarlata és també emprada per a assenyalar la grandesa terrestre de Roma (Ap. 17:3, 4; 18.12, 16).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ESCARLATA