Estaca
Significat d'Estaca
(heb. generalment yâthLd, literalment «estaca», «estaca de tenda»).
Tros de metall o de fusta, de forma cilíndrica, usat per a mantenir units
retalls de tela o per a sostenir articles que es puguin penjar d'ell (Dj.
4.21, 22; 5.26; Is. 33:20; 54:2). En Esd. 9:8 yâthêd es va traduir per «lloc
segur» en Is. 22.23 i 25 per «clau»; i en Zac. 10:4 per «clavilla». Les
«estaques» esmentades en relació amb el tabernacle (Ex. 27:19; 35:18; Nm.
3.37; etc.) aparentment eren una sort de vareta de fusta. L'«estaca» de
Dj. 16.14 va ser probablement la llançadora del teixidor que s'usa per a
intercalar els fils de la trama en l'ordit. En Dt. 23.13 s'esmenta la
«estaca» amb què cavava un pou i després li ho tapava en realitzar una evacuació
fisio-biològica.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).