Etan

Significat d'Etan

(heb. Êthân, «perpetu [constant, permanent» o»permanentment]» [flueix amb
aigua]).

1. Membre de la tribu de Judà, fill de Zera (1 Cr. 2:6). Probablement era el
ezraíta famós per la seva saviesa esmentat en 1 R. 4.31. Alguns el
identifiquen amb l'«Etán ezraíta» del títol del Sal. 89, però no és clar
quan va viure aquest Etán.

2. Levita de la família de Gersón, avantpassat d'Asaf (1 Cr. 6.42).

3. Levita de la família de Merari, que va ser un dels cantors del temple
designat per David (1 Cr. 6.44; 15.17, 19). Podia haver estat el mateix Jedutún
d'altres textos que enumeren els cantors del temple (1 Cr. 16.41; 25:1, 6; 2
Cr. 5.12; 35:15).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ETAN

ETÁN segons la Bíblia: (a) Sabio dels temps de Salomó (1 R. 4.31; títol del Sal. 89).
(b) Nieto de Judà (1 Cr. 2:6, 8).
(c) Avantpassat d'Asaf el cantor (1 Cr. 6.42-43).
(d) Cantaire levita (1 Cr. 6.44).

(a) Sabio dels temps de Salomó (1 R. 4.31; títol del Sal. 89).
(b) Nieto de Judà (1 Cr. 2:6, 8).
(c) Avantpassat d'Asaf el cantor (1 Cr. 6.42-43).
(d) Cantaire levita (1 Cr. 6.44).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ETAN