Etam

ETAM (LLOC) [Heb ˓êṭām ( עֵיטָם) ]. Dos llocs en la Bíblia hebrea.

1.      Poble a la regió muntanyenca del nord  de Judà, inclòs entre les ciutats fortificades per Roboam prop del començament del seu regnat (2 Cròniques 11: 6). Un examen de la llista de ciutats fortificades per Roboam (2 Cròniques 11: 5-12) mostra que formen una línia defensiva lògica i bastant consistent a les fronteres O, S i E dels dominis de Roboam, complementada amb fortaleses addicionals en la carretera clau. creus (Aharoni LBHG ,290-94). Això suggereix fortament que l'editor de Cròniques va tenir accés a algun tipus de document militar oficial que delineava les defenses del regne de Judà. La LXX inclou a Etam en la llista de ciutats de la Judea en la rodalia de Betlem que inserida després de Josué 15.59. Continua sent incert si aquesta unitat inserida representa part de la llista original esborrada accidentalment del TM o si és una addició editorial posterior basada en una tradició independent. Etam també apareix com el nom d'un descendent de Judà en 1 Cròniques 4: 3. El fet que diversos altres llocs pròxims apareguin en aquest resum genealògic sota l'aparença de noms personals (per exemple, Tekoa i Betlem) suggereix que en aquest context el nom d'una ciutat s'està utilitzant com a metàfora dels llaços de parentiu dels seus fundadors. Josefo ( hormiga18.3.2) indica que Etam estava situat aproximadament a 8 milles romanes al S de Jerusalem, prop de l'aqüeducte construït per Pilato per a complementar el subministrament d'aigua de Jerusalem. També afirma ( Ant 8.7.3) que Salomó sovint es retirava a Etam quan desitjava escapar de l'enrenou i la bullícia de la seva capital. La descripció d'Etam com situada prop de Betlem, i la seva connexió amb el subministrament d'aigua de Jerusalem, ha portat a la majoria dels estudiosos a buscar l'antiga Etam en la rodalia de la moderna Ain Lliguen, una poderosa deu el nom de la qual pot reflectir el de l'antiga ciutat. El lloc més adequat als voltants és Khirbet el-Khokh, que es troba en una cresta que domina la deu (Aharoni LBHG , 301). Es troba a uns 3,5 km al SOde  Belén, prop del modern poble d'Artas, en la rodalia de les tradicionals Piscines de Salomó (MR 166121). Aquesta ciutat de la Judea no ha de confondre's amb la Roca d'Etam, la retirada de Sansón durant el seu conflicte amb els filisteus (Dj. 15: 8-11).

2.      Poble ocupat pels descendents de Simeón (1 Cròniques 4.32). Apareix en la llista de pobles simeonitas inclosos per l'editor d'1 Cròniques en el seu tractament de diversos aspectes de la genealogia tribal (1 Cròniques 4: 24-43). Les diferències entre aquesta llista i la de Jos 19: 1-9 semblen ser de naturalesa merament editorial, la qual cosa suggereix que tots dos es deriven d'un sol document que descriu el territori de Simeón en algun moment primerenc en el període de la monarquia, presumiblement abans que Simeón es consolidés. amb la tribu de Judà ( 1 CrónicasAB, 25-31). L'omissió d'Etam en Josué 19 és molt probablement un simple error de l'escriba. Es desconeix la ubicació d'aquest antic assentament, encara que presumiblement es troba en algun lloc dins de la zona de transició entre S la Judea i N Negeb. Igual que amb el seu homònim del nord, no ha de confondre's amb la Roca d'Etam esmentada en el llibre de Jutges.

      WADE R. KOTTER