Etanim
Significat d'Etanim
(heb. Êthânîm, «corrents perennes»; fen. tnm).
Mes* jueu (i també cananeu, anomenat Tishri després de l'exili) que comença
amb la lluna nova de setembre o octubre; constava de 30 dies. Es va dir el 7è
mes (1 R. 8:2) perquè els mesos es numeraven d'acord amb l'any* religiós,
que començava en Abib (Nisán), en la primavera de l'hemisferi nord; Etanim, o
Tishri, iniciava l'any civil. El 1r de Tishri era el dia d'Any Nou; el 10,
el Dia de l'Expiació; i el 15, el 1r dia de la festa dels Tabernacles.
El 10 del mes també sonava la trompeta per a anunciar l'any del jubileu* (Lv.
25:9).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ETANIM
ETANIM segons la Bíblia: «el perenne». Setè mes de l'any litúrgic hebreu, des de l'última lluna nova d'octubre fins a la primera de novembre (1 R. 8:2).
«el perenne». Setè mes de l'any litúrgic hebreu, des de l'última lluna nova d'octubre fins a la primera de novembre (1 R. 8:2).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).