Eva

Significat d'Eva

(heb. Jawwâh [tal vegada de jay, «vivent», o jayyâh, «vida»]; gr. Héua; la
paraula ha estat interpretada com a «antecessora», «mare», «qui dóna a llum»,
«vivent», «vivificadora», «vida»).

La 1a dona, l'«ajuda idònia» d'Adán i la mare de la raça humana (Gn.
2.18-22). Adán primer la va cridar ishshâh, «dona» (de îsh, «home»), i li
va donar el nom d'Eva després de la caiguda. Encara que era perfecte en el seu varonil
dignitat i capacitat, Adán era un ésser incomplet en i per si mateix. Per a
suplir aquesta deficiència inherent disposada per Déu, el Senyor va crear una «ajuda
idònia per a ell» (literalment, «el seu complement», «apropiada per a ell»). Adán
va ser creat com un ser social, i Déu va dir: «No és bo que l'home estigui
només» (v 18). Déu va disposar que Eva suplís el que li faltava al 1r, home
perquè junts constituïssin la plenitud de l'ésser.

Eva va sucumbir a la seducció del temptador i va induir a Adán a unir-se a ella en la
transgressió (3:1-7). Com a càstig, la voluntat d'ella quedaria subjecta a la seva
marit com el seu cap (v 16, Ef. 6.22, 23) i amb dolor tindria els fills (v
16). Després de la referència a ella com a mare de Caín i d'Abel (4:1, 2), no
se l'esmenta més en l'AT, ni tan sols amb una al·lusió. En el NT Pablo la
esmenta 2 vegades: una, en relació amb que la serp la va enganyar (2 Co. 11:3);
i una altra, amb referència al fet que la seva transgressió és la causa de la seva posició de
submissió assignada a la dona després de la caiguda (1 Tu. 2.12,13).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EVA

EVA segons la Bíblia: Nom donat per Adán a la seva esposa després de la caiguda, i després que Déu hagués parlat de la sement d'ella i d'haver-li dit que amb dolor donaria a llum als fills.

Nom donat per Adán a la seva esposa després de la caiguda, i després que Déu hagués parlat de la sement d'ella i d'haver-li dit que amb dolor donaria a llum als fills.

En hebreu, el nom és «hawwãh», que significa «vida», puix que «ella era mare de tots els vivents» (Gn. 3.20; 4:1).

Havia estat creada poc després d'Adán, perquè fos la seva companya i col·laboradora. Déu va fer caure un profund somni sobre Adán, i va prendre d'ell una de les seves costelles, formant a Eva d'ella (Gn. 2.18-24).

Per al Creador tot és possible, i ha de ser acceptat sense dubtes com ho fes l'apòstol Pau (1 Co. 11:8-12).

No va ser més difícil a Déu crear d'aquesta manera a la dona que crear a Adán de la pols de la terra (v. 7), o que, quan caminava entre nosaltres en la seva encarnació, efectuar la multiplicació dels pans i els peixos, o ressuscitar a Lázaro.

D'aquest fet es desprenen diverses conseqüències i ensenyaments. S'ensenyava a Adán que la seva companya era veritablement «os dels meus ossos i carn de la meva carn» (Gn. 2.23).

Si és cert que tot home neix d'una dona, també ho és que la primera dona va sortir de l'home. Així, se'ns ensenya la unitat essencial de la raça humana.

Es recalca en el relat que l'home no està al complet sense la dona. Déu va crear a l'home, «home i femella», i estan cridats a transmetre la vida als seus descendents (Gn. 1.27-28).

No és bo que l'home estigui només, puix que és un ser social per excel·lència; la dona no és posada sota l'home, com a esclava d'ell, sinó al seu costat, com a ajuda semblant a ell (v. 18).

L'home deixarà als seus pares, i, unint-se a la seva dona, els dos vindran a ser una sola carn, fundant la família, que constitueix la cèl·lula bàsica de la societat (v. 24).
Eva és esmentada dues vegades en el NT.

Les dones han d'estar en silenci a l'església; no han d'exercir autoritat sobre l'home, perquè Adán va ser format primer; i Adán no va ser enganyat, però ella sí que ho va ser (1 Tu. 2.13).

Aquest engany rep addicional explicació en tant que Eva va ser enganyada per l'astúcia de la serp, el mateix enemic que busca ara extraviar als creients (2 Co. 11:3).

Tipològicament, de la formació d'Eva d'una costella del costat d'Adán, i a la qual va donar per nom «isha», es veu la imatge del sorgiment de l'Església com a fruit dels sofriments i de la mort de Crist traspassat, que li pertany i és presentada a Ell (cp. Ef. 5.31-32).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EVA