Frígia

Significat de Frígia

(gr. Fruguía, «que seca [torra]»).

Extensa regió de l'interior de l'Àsia Menor. Els frigis eren descendents de
un poble indoeuropeu que va envair l'Àsia Menor en el s XII a. C. i va destruir al
Imperi Hitita. Van fundar un regne que més tard va abastar la regió de Galacia i
parts de Capadòcia i Licaonia. El regne va sofrir molt per les invasions de
els cimmeris, però va ser restaurat per Lídia. Finalment va ser absorbit per el
Imperi Persa. Després va passar successivament a les mans d'Alejandro, els selèucides,
els atálidas de Pèrgam i, en el 133 a. C., de Roma; per un temps va ser
administrada com a província romana. Més tard, el seu territori va ser dividit
entre les províncies d'Àsia i de Galacia, per la qual cosa els passatges del NT que
esmenten Frígia s'han d'entendre com una regió i no com una unitat
política.

El país era famós com la pàtria del culte dels misteris frigis. La
principal deïtat era Cibeles, la Magna Mater, una deessa de la fertilitat.
Estava associada amb el seu fill i espòs, el déu sol Saba5ius-Attis, a qui els
grecs van cridar Adonis. Cada any se celebrava la mort d'aquest déu amb
ritus de laments i automutilacions, i la seva reaparició se celebrava amb danses
orgiàstiques i ritus immorals en relació amb els quals les dones oferien
els seus cossos en prostitució sense perdre els seus honors civils ni la seva posició
social. Per causa d'aquestes creences, els frigis comptaven els seus ascendents
per les mares i no pels pares. Els soldats romans van ser influïts per
els ritus frigis, i el senat romà va lluitar una batalla perduda contra la seva
introducció a Itàlia. Els conversos frigis van ser responsables de la
introducció d'algunes de les idees dels cultes de misteris a l'església,
i el 468 montanisme va deure moltes dels seus ensenyaments peculiars a aquest culte. Es
han descobert antigues inscripcions frígies dels ss VII i VAIG VEURE a. C. en un
escriptura alfabètica frígia; les inscripcions neofrigias del s I a. C. estan
escrites en grec.

Molts jueus van viure en Frígia des del temps en què Antíoc el Gran
(223-187 a. C.) va establir 2.000 famílies jueves de Babilònia a Lídia i Frígia.
Entre els jueus que van estar a Jerusalem en Pentecosta, l'any de la
mort de Crist, hi havia jueus de Frígia (Hch. 2.10). En el NT es
esmenten 4 de les ciutats frígies: Antioquia de «Pisidia», Colosas, Laodicea
i Hierápolis (Hch. 13.14; Col. 1:2; 4.13; Ap. 3.14). Pablo va passar per aquest país
detenint-se aparentment en diversos llocs en el seu trajecte (Hch. 16:6; 18.23).
Mapa XX, B-5.

Bib.: FJ-AJ xii.3.4.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FRÍGIA

FRÍGIA segons la Bíblia: Es tractava d'un elevat altiplà de l'Àsia Menor, limitada per la cadena del Taurus al sud, l'Olimpo al nord, el Temnus a l'oest.

Es tractava d'un elevat altiplà de l'Àsia Menor, limitada per la cadena del Taurus al sud, l'Olimpo al nord, el Temnus a l'oest.

El NT esmenta quatre de les seves ciutats: Laodicea, Colosas, Hierápolis i Antioquia de Pisidia.
Antíoc el Gran (224-187 a. C.) va desplaçar a 2.000 famílies jueves de Babilònia i de Mesopotàmia a Lídia i a Frígia (Ant. 12:3, 4).

Parla jueus de Frígia a Jerusalem en el dia de Pentecosta (Hch. 2.10).
Pablo va visitar Frígia durant el seu Segon i Tercer Viatge Missioner (Hch. 16:6; 18.23).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FRÍGIA