Gad

Significat de Gad

(heb. Gâd, «bona sort [fortuna]» o «tropa»; gr. Gád).

1. Fill de Jacob amb Zilpa, la criada de Lea (Gn. 30:10, 11). Jacob va predir que
els descendents de Gad serien molt pressionats per forces hostils, però les
resistirien (49:19).

Dels 7 fills de Gad (46:16), almenys 5 van ser caps de famílies tribals
(Nm. 26:15-18).

2. Tribu de Gad, els descendents de Gad 1. Moisès va comparar a aquesta valenta tribu
amb un lleó (Dt. 33:20, 21). Els gaditas* van rebre com a herència el
territori a l'est del Jordán pres dels reis amorreus d'Hesbón i Basán.
Se'ls va permetre ocupar #aqueix territori només després d'haver ajudat a les altres
tribus a conquistar els seus territoris a l'oest del Jordán (Nm. 32:20-32). Els
límits del seu territori eren una mica elàstics i difícils de definir.
Semblen superposar-se una miqueta amb els de Rubén al sud i de Manasés al nord.
Parlant en general, el territori de Gad va estar entre el riu Jaboc i la ciutat
d'Hesbón, i incloïa la parteix sud de Galaad, i s'estenia al llarg del
Jordán fins a la Mar de Galilea (Jos. 13: 24-28; Dt. 3.12, 16, 17). La Pedra
Moabita* esmenta els «homes de Gad» com els veïns més pròxims de els
moabitas pel nord (línies 10 i 11). Abans que David arribés a ser
rei de Judà, alguns gaditas valents se li van unir en Siclag (1 Cr. 12:8).
Ezequiel va incloure a Gad entre les altres tribus en la seva profecia de la restauració
d'Israel (Ez. 48). Gad és una de les 12 tribus segellades en Ap. 7 (v 5).

3. Profeta, generalment anomenat «vident», que va ser conseller de David quan éste
era perseguit per Saúl (1 S. 22:1, 5). Va ser enviat per Déu per a reprendre a
David després que éste va fer el cens d'Israel i per a donar-li a triar entre 3
càstigs (2 S. 24:11-14; 1 Cr. 21:9-13). L'i el profeta Natán van ajudar a
David a organitzar els cultes del santuari (2 Cr. 29:25). Més tard va escriure
una biografia de David (1 Cr. 29:29).

4. Vall (heb. hannajal ha-Gâd, «el riu de la sort») on, d'acord amb la
RVR, està Aroer i corre el riu Arnón (2 S. 24:5). Però les 2 paraules hebrees
tenen article, per la qual cosa la traducció de la RVR sembla incorrecta i la de
la DHH seria més exacta: «Enmig de la vall, en direcció a Gad i a Jazer».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GAD

GAD segons la Bíblia: «fortuna».
El setè fill de Jacob i primer de Zilpa, la criada de Lea. És poc el que se sap de Gad, excepte que va tenir set fills (Gn. 30:11; 46:16; 1 Cr. 5.11). En la seva benedicció als seus fills, Jacob va dir de Gad: «Exèrcit ho escometrà; mes ell escometrà a la fi» (Gn. 49:19).

«fortuna».
El setè fill de Jacob i primer de Zilpa, la criada de Lea. És poc el que se sap de Gad, excepte que va tenir set fills (Gn. 30:11; 46:16; 1 Cr. 5.11). En la seva benedicció als seus fills, Jacob va dir de Gad: «Exèrcit ho escometrà; mes ell escometrà a la fi» (Gn. 49:19).

Moisès va dir: «Beneït el que va fer eixamplar a Gad; com a lleó reposa, i arrabassa braç i testa. Tria el millor de la terra per a si, perquè allí li va ser reservada la porció del legislador. I vi en la davantera del poble; amb Israel va executar els mandats i els justos decrets de Jehová» (Dt. 33:20, 21). En partir d'Egipte, la quantitat dels capaços de portar armes en la tribu era de 45.650, però en creuar el Jordà, aquest número havia disminuït en 5.000.

En trobar-se el seu territori a l'est del Jordán, amb Rubén i mitja tribu de Manasés, anaven necessàriament a haver de suportar els primers cops dels enemics que ataquessin des de l'est (1 Cr. 5.18-22). Eren una tribu bel·licosa, apropiada per a mantenir una posició tan exposada.

Dels quals es van unir a David es diu que «eren «homes de guerra molt valentes per a barallar, destres amb escut i pavès; els seus rostres eren com a rostres de lleons, i eren lleugers com les gaseles sobre les muntanyes» (1 Cr. 12:8-15). Jefté i Barzillai eren d'aquesta tribu.

Gad posseïa un gran districte des d'un punt una mica al nord de la mar Morta fins a la punta meridional de la mar de Galilea, amb una plana molt fèrtil i apropiada per als seus bestiars i ramats, que incloïa les terres altes de Galaad. Les tribus a l'est del Jordán van ser les primeres a ser portades captives pel rei d'Assíria l'any 740 a. C., prenent els amonitas possessió del territori de Gad (1 Cr. 5.25, 26; Jer. 49:1).

Dotze mil d'aquesta tribu seran segellats en un dia futur per a benedicció (Ap. 7:5).
El seu territori en la restauració d'Israel es trobarà en l'extremitat meridional de la terra (Ez. 48:27).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GAD