Galilea
Significat de Galilea
(gr. Galiláia; de l'heb. gâlîl, «cercle», «regió»; altres vocables heb.
relacionats són erets ha-Gâlîl, Gâlîlâh i gelîl ha-gôyîm).
1. Originalment era el nom aplicat a només una part del territori de Neftalí
(2 R.15.29; 1 Cr. 6:76); gradualment va arribar a indicar tota la parteix nord de
Palestina, limitada al sud per la plana d'Esdraelón i al nord pel vessant
sud dels monts Líban i el mont Hermón, una regió d'uns 65 km de llarg
per 40 a 50 km d'ample. La major part de la zona és muntanyenca, amb fèrtils
valls intermèdies. Les muntanyes de la regió nord aconsegueixen una altura de
1.220 m s.n.m., per la qual cosa sempre va ser escassament poblada. La meridional, menys
muntanyenca (les majors altures no superen els 565 m s.n.m.), és cerealera.
Els cananeus van romandre en possessió de Galilea per molt de temps després de
la invasió dels israelites (Dj. 1.30-33), i quan éstos finalment van prendre
possessió de la regió, els cananeus es van barrejar amb ells. Puix que Galilea
tenia una població mixta, Salomón va sentir que podia donar 20 de les seves ciutats a
Tir sense gran pèrdua per a la nació (1 R. 9.11). Després de la conquesta per
Tiglat-pileser III (2 R. 15.29; c 732 a. C.) i la transformació en província
assíria de Meguido, va arribar a ser una regió majorment gentil. En conseqüència,
podia dir-se apropiadament «Galilea dels gentils» (Is. 9:1; cf Mt. 4.15).
Només uns pocs jueus es van establir allí després de l'exili babilònic, i
fins i tot éstos van ser traslladats més tard a la Judea per Judes Macabeo (1 Mac. 5.23;
164 a. C.). Després d'unir-se al regne de la Judea en temps d'Herodes, Galilea
va atreure a tants jueus que aviat va arribar a ser completament jueva. D'acord
amb Josefo, estava tan densament poblada que va poder proveir un exèrcit de
100.000 homes per a lluitar contra els romans. El mateix autor afirma que
hi havia 240 ciutats i llogarets en Galilea. Tanmateix, el que diu respecte a
això sembla exagerat.
Després de la mort d'Herodes el Gran, Galilea va arribar a ser part de la
tetrarquia d'Herodes Antipas (4 a. C.-39 d. C.), qui va governar durant el temps
del ministeri de Crist. Després de la destitució d'Antipas va ser part del
regne d'Agripa I. (39-44 d. C.), però va ser agregada a la província de la Judea
després la seva mort. Agripa II va rebre part de Galilea (c 54 d. C.) i la
va administrar fins que es va iniciar la guerra jueva (66 d. C.). La regió va ser el
escenari principal del ministeri de Crist. No sols va ser criat en Galilea,
sinó que la majoria dels apòstols procedia d'allí. Les ciutats galilees
esmentades en el NT són 478 Capernaum, Naín, Corazín, Caná, Natzaret, Tiberias
i Betsaida. Mapa XVI, C-3.
Bib.: FJ-GJ ii.20.6; FJ-L 45; FJ-GJ iii.3.2.
2. Mar o llac d'aigua dolça alimentat i drenat pel riu Jordà. Té uns
20,5 km de llarg i uns 12 km en el lloc més ample, a l'altura de Magdala.
Està a uns 209 m sota el nivell de la Mar Mediterrània, i té una profunditat
de 40 a 45 m. La poca altitud del llac és responsable del seu clima
semitropical. Està envoltat per altes muntanyes, amb excepció dels llocs per
on entra i surt el riu Jordà, i està subjecte a tempestes sobtades i
violentes (Mt. 8.23-27: 14.22-33; Mr. 4.35-41). L'abundància de peixos feia
de la pesca un treball lucratiu en temps de Jesús, Tristram enumera 22
espècies de peixos en el llac.
Originalment es va dir Mar de Cineret (Nm. 34:11); en temps del NT, Llac de
Genesaret (Lc. 5:1) i Mar de Tiberias (Jn. 6:1; 21:1), com també Mar de
Galilea. El nom Mar de Tiberias es conserva en el nom àrab Ba1r
Tabarîyeh. Mapa XVI, C-4.
Bib.: D. Baly, The Geography of the Bible [La geografia de la Bíblia] (Nova
York, 1957), pp 184-192; FJ-AJ xviii.2.1.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GALILEA
GALILEA segons la Bíblia: L'expressió «Galilea dels gentils» o de les «nacions» implica que la major part de la població d'aquesta regió no era de raça jueva (Is. 9:1; cp. 1 Mac. 5.15 i Mt. 4.15).
(gr. «Galilaia», heb. «Gãlîl», «cercle», regió, districte).
Originalment es tractava del país muntanyenc de Neftalí (2 R. 15.29; 1 Cr. 6:76).
Les 20 localitats de poca importància que Salomón va donar a Hiram es trobaven en Galilea (1 R. 9.11). Molts cananeus es van quedar en aquest país (Dj. 1.30-33; 4:2).
L'expressió «Galilea dels gentils» o de les «nacions» implica que la major part de la població d'aquesta regió no era de raça jueva (Is. 9:1; cp. 1 Mac. 5.15 i Mt. 4.15).
El terme Galilea va anar denotant una regió progressivament major, estenent-se des del sud fins a la plana d'Esdraelón (1 Mac. 5.55; 10.30; 12.47, 49).
Una gran quantitat dels seus habitants van ser deportats, particularment pels assiris (2 R. 15.29).
Els jueus que es van establir en Galilea després del retorn de l'exili van ser portats a la Judea per Simón Macabeo, cap a l'any 164 a. C. (1 Mac. 5.23); però, poc després, va formar part del regne d'Herodes el Gran; a la seva mort, va quedar sota el ceptre del tetrarca Herodes. Galilea era la més septentrional de les tres províncies situades a l'oest del Jordán (si s'omet Fenícia); aquestes províncies es corresponen amb la divisió administrativa romana.
El districte es dividia en Alta i Baixa Galilea. Les dues Galilees comptaven amb 240 ciutats i pobles (Josefo, Vida, 45). La mescla de races en Galilea havia produït un accent peculiar (Mr. 14:70; Lc. 22.59; cp. Hch. 2:7).
Es pretenia que de Galilea no sortien profetes. No obstant això, gairebé tots els apòstols del Senyor Jesús eren galileus; el mateix Senyor, encara que nascut a Betlem a la Judea, s'havia criat en Galilea (Jn. 7.41, 52). Allí va exercir la major part del seu ministeri, tant en els confins orientals de la mar de Galilea com a l'interior del país, Corazín, Betsaida, Capernaum, Naín, Caná i Natzaret.
Galilea té una mica més de 96 Km. de longitud nord-sud i uns 40 d'amplària. És un país accidentat, amb muntanyes i fèrtils valls. Els paisatges són pintorescos.
La Baixa Galilea és rica en cereals; cap de les seves muntanyes sobrepassa els 564 m. Els cims de l'Alta Galilea oscil·len entre els 609 i els 1.219 m.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).