Gilboa

Significat de Gilboa

(heb. Gilbôa{, «regió muntanyenca» o «deu [font] hirviente
[burbujeante]»).

Cordó muntanyenc d'uns 13 km de llarg que va des de Jezreel, primer cap al
sud-est i després cap al sud. El seu nom ara és Jebel Fuqû{ah. Té de 5 a
8 km d'ample, i el punt més alt està a una mica més de 500 m s.n.m. Els seus
vessants nord i est són abruptes i aspres, però l'occidental té poca
inclinació i és fèrtil. En aquest vessant occidental es produeixen ordi, blat,
figues i olives. El cordó forma la divisòria de les aigües entre la plana
d'Esdraelón i la més petita de Bet-sán. El nom antic, Gilboa, es
conserva en el llogaret de JelbÇn, que està sobre la faldilla d'un dels turons.
Gilboa és famós perquè va ser el camp de batalla en el qual els israelites
van assentar el seu campament durant la batalla contra els filisteus en la qual Saúl
va perdre la seva vida, i també tres dels seus fills i «tots els seus homes» (1 S. 28:4;
31:1, 8; 2 S. 1:6, 21; 21.12; 1 Cr. 10:1, 8). Mapa XVI, D-3.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GILBOA

GILBOA segons la Bíblia: «font borboteante».
Terreny muntanyenc en el qual, derrotats pels filisteus, van trobar la mort Saúl i Jonatán (1 S. 28:4; 31:1, 8; 2 S. 1:6, 21; 21.12; 1 Cr. 10:1, 8).

«font borboteante».
Terreny muntanyenc en el qual, derrotats pels filisteus, van trobar la mort Saúl i Jonatán (1 S. 28:4; 31:1, 8; 2 S. 1:6, 21; 21.12; 1 Cr. 10:1, 8).

Quan van arribar les noves a David, va dir, en les seves lamentacions: «Muntanyes de Gilboa, ni rosada ni pluja caigui sobre vosaltres, ni sigueu terres d'ofrenes.».

S'ha identificat amb el mont Jebel Faku’a.
S'aixeca sobre la vora oriental de la plana d'Esdraelón.
Té un imponent aspecte vist des de la plana, però el seu cim més alt no passa dels 517 m.

La seva orientació és de nord-oest a sud-est i sud. És possible que Jelbun, una petita població en el seu vessant occidental, sigui una forma de l'antic nom Gilboa.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GILBOA