Gomer

Significat de Gomer

(heb. Gômer [1, 3, 4], «perfecció [perfeccionament, rematada, consumació]» o
«complet»; heb. {ômer [2]).

1. Fill major de Jafet (Gn. 10:2; 1 Cr. 1:5, 6) i avantpassat d'un grup de
nacions. Vegeu Gomer 3.

2. Mesura per a àrids (Ex. 16.16, 18, 32, 33), que era 1/10 d'un efa* (v 36); o
sigui, uns 2,20 litres. Significava tant la quantitat mesurada com la mesura en
sí.

3. Poble que descendeix de Gomer 1, esmentat per Ezequiel (38:6). Se'ls coneix
per les inscripcions assíries com Gamir o Gimirri, i per la literatura grega
com els cimmeris. Eren indoeuropeus que van venir al Pròxim Orient des del
nord d'Europa pel Caucas, en el s VIII a. C. Els assiris els van empènyer
cap a l'oest, on van vèncer als regnes frigi i lidi, però van anar
gradualment absorbits pels pobles de l'Anatolia.

4. Filla de Diblaim i esposa d'Oseas, el profeta (Us. 1:3).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GOMER

GOMER segons la Bíblia: (a) Fill de Jafet, i pare d'Askenaz, Rifat i Togarma (Gn. 10:2, 3).

(a) Fill de Jafet, i pare d'Askenaz, Rifat i Togarma (Gn. 10:2, 3).

Es creu que d'ell provenen els antics cimmeris.
Homer diu que habitaven el llunyà nord (Odissea 11.14).

Arribats de més enllà del Caucas (Herodoto 4.11, 12), es van establir a Capadòcia, amenaçant a l'imperi assiri, però van ser derrotats per Esarhadón.

Van passar després a Àsia Menor, introduint-se a Lídia, d'on Aliates els va tirar posteriorment (Herodoto 1.16).

També els pobles cèltics occidentals descendeixen de Gomer, Gael i Cymry.

(b) Dona que va prendre Oseas per a donar a Israel una lliçó sobre la fidelitat de Déu malgrat totes les seves infidelitats (Us. 1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GOMER