Hachmoni

HACHMONI (PERSONA) [Heb ḥakmônı̂ ( חַכְמֹונִי) ]. HACMONITA. Atès que aquest nom acaba amb ı̂ , que amb freqüència apareix com un element formal que indica un nom gentilici, és possible que en tots dos passatges en els quals apareix el nom es llegeixi un nom personal, -Hachmoni-, o un nom gentilici, -una Hachmonita. "

1.      El pare o avantpassat de Jashobeam, un dels campions de David (1 Cròniques 11: 10-47, v 11; = 2 Sam 23: 8-39, veure v 8, on apareix la variant tahquemonita). Aquí el nom s'ha llegit generalment com una designació gentilica amb referència a algun lloc o gent no identificada: -fill d'un Hachmonite- o simplement, -un Hachmonite- (Noth IPN , 232). Si "Tahchemonite" és una corrupció de "l'Hachmonite" (Driver NHT, 364), llavors la forma en 2 Samuel també admet la lectura amb el nom gentilici. A més, aparentment el mateix Jashobeam, així com altres 11 homes d'aquest passatge, s'esmenta novament en 1 Cròniques 27: 2-15, on se'l designa com el "fill de Zabdiel" (v 2), un nom que formalment no pot ser un altre que un nom personal. No obstant això, s'ha de tenir precaució abans d'intentar harmonitzar aquests dos passatges i arribar a la conclusió que Jashobeam era fill de Zabdiel i era hachmonita. Les diferències entre les dues llistes en 1 Cròniques suggereixen que la composició de cap depenia de l'altra (Williamson 1 i 2 CrónicasNCBC, 174). A més, sembla haver-hi una convenció en aquestes llistes d'usar noms personals en la fórmula "un fill de (nom personal)" i referències gentilic en la fórmula "el (nom gentilic)". Tingui en compte que les discrepàncies a aquesta regla que es troben en el text paral·lel en 2 Sam 23: 8-39 es resolen en Cròniques (veure textos hebreus: 2 Sam 23.11 i 1 Cròniques 11.27; 23.34 i el possible paral·lel 11: 36; 23.30 i 11.31; 23.36 i 11.38). A més, altres dos noms acabats en iaparecen en el text de Cròniques en la fórmula "fill de". La interpretació del primer, "el fill d'HAGRI" (v 38) pot estar oberta a debat; no obstant això, el segon, "el fill de SHIMRI" (v 45), designa un nom personal, ja que el text continua esmentant el seu germà i dóna la seva referència gentilícia, "JOHA el seu germà, el TIZITA". Donada aquesta convenció, sembla que l'autor del nostre text va entendre que Hachmoni era un nom personal del pare o avantpassat de Jashobeam.

2.      El pare o avantpassat de Jehiel, un funcionari de la cort que va servir com a conseller o tutor dels fills de David (1 Cròniques 27:32). Aquest nom, si es deriva de ḥkm, "ser savi", tindria un valor simbòlic apropiat (és a dir, "Jehiel el fill del savi ‘’") i planteja el problema que el nom és una construcció artificial. Novament, encara que és possible llegir aquesta frase com a "fill d'un hachmonita", l'autor sembla haver seguit la convenció esmentada anteriorment i haver entès que Hachmoni és un nom personal.

      RODNEY K. DUKE

[1]