Hadad

Significat d'Hadad

(heb. Hadad [l, 2, 4, 5], tal vegada «poderós»; ac. Adad, Addu o Haddu; ugar.
alfabètic Hd; heb. Jadad [3], «esmolat», «agusat»).

1. Nom d'un antic déu semítico de les tempestes, identificat per els
assiris amb el seu déu del vent i la tempesta, Ramanu, que es deia Rimón en
Damasc. Vegin-se Baal; Ben-adad; Hadad-ezer; Rimón 5.

2. Un dels primers reis d'Edom, de la ciutat d'Avit, i qui va derrotar a els
madianites en el camp de Moab (Gn. 36:35, 36; 1 Cr. 1.46, 47).

3. Príncep edomita (potser el fill d'Hadad 2) que, sent nen, va escapar amb els seus
tutors a Egipte quan Joab va subjugar a Edom i va matar a tots els membres de la
família reial. Va ser ben rebut pel faraó, qui més 511 tarda li va donar com
esposa a una germana de la reina d'Egipte. Va tornar a Edom després de la
mort de David i de Joab, i va arribar a ser un adversari de Salomó (1 R.
11.14-22).

4. Fill d'Ismael i fundador de la tribu del mateix nom (1 Cr. 1.30), anomenat
Hadar* en Gn. 25:15 per una confusió entre les lletres r i d, molt semblants en
l'escriptura hebrea preexílica i postexílica. L'existència d'aquesta tribu està
documentada en els registres cuneïformes, que la criden Hudadu.

5. Ultimo de la llista dels reis d'Edom, la ciutat dels quals va ser Pau (1 Cr. 1.50) o
Pai. En Gn. 36:39 se'n diu Hadar,* per una evident confusió entre les
lletres hebrees r i d, que són molt semblants.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HADAD

HADAD segons la Bíblia: «poderós».
(a) Divinitat adorada pels arameus. El seu nom figura com a component de noms propis:
Ben-adad (encara que sembla que éste era un títol dels reis de Síria);
Hadad-ezer.

«poderós».
(a) Divinitat adorada pels arameus. El seu nom figura com a component de noms propis:
Ben-adad (encara que sembla que éste era un títol dels reis de Síria);
Hadad-ezer.

Els escribes assiris identifiquen a Hadad amb un déu del seu propi panteó, patró del clima, Ramman, és a dir, Rimón.

(b) Rei d'Edom, fill de Bedad (Gn. 36:35, 36; 1 Cr. 1.46, 47).
(c) Edomita de la família reial. De nen va ser portat a Egipte; Faraó li va donar després la seva cunyada en matrimoni. A la mort de David va tornar a Edom i, mogut per Déu, es va convertir en adversari de Salomó, causant-li perjudicis (1 R: 11.14-22).

(d) Fill d'Ismael (1 Cr. 1.30), anomenat Hadar en Gn. 25:15.
(e) Rei d'Edom i successor de Baal-hanán (1 Cr. 1.51, 52). També anomenat Hadar en Gn. 36:39.
(f) Sembla que «Hadad» era també un títol dels reis d'Edom, més que un nom propi.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HADAD