Hadad-ezer

Significat d'Hadad-ezer

(heb. Hadad{ezer i Hadar{ezer, [el déu] «Hadad [poderós] és una ajuda»; en la
forma Hadar{ezer la primera r és una substitució d'un escriba per una d, error
fàcil de cometre en l'hebreu, ja que les 2 lletres són molt semblants).

1. Rei de l'estat arameu de Soba a Síria, a qui David va derrotar 2 vegades: primer
quan es va disposar a restablir el poder israelita en l'Eufrates (2 S. 8:3-13;
1 Cr. 18:3-10), i més tard quan Hadad-ezer va ser en auxili dels amonitas (2
S. 10:6-19; 1 Cr. 19:6-19). Salmanasar III d'Assíria (859-824 a. C.) esmenta
en els seus anals a aquest «rei d'Aram», que s'havia apoderat d'un territori que
pertanyia anteriorment a Asur-rabi II (1011-970 a. C.), la qual cosa mostra que
Hadad-ezer, enemic de David, havia estat un poderós governant en el seu temps.

2. Ciutats conquistades per Salomó al rei homònim (2 S. 8:8;1 Cr. 18:8).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HADAD-EZER

HADAD-EZER segons la Bíblia: «Hadad és un socors».
Fill de Rehob, rei sirià de Soba. Va ser derrotat pel rei David, sofrint greus pèrdues, i llançat allèn de l'Eufrates. David va prendre molt de botí i escuts d'or, que va consagrar al Senyor.

«Hadad és un socors».
Fill de Rehob, rei sirià de Soba. Va ser derrotat pel rei David, sofrint greus pèrdues, i llançat allèn de l'Eufrates. David va prendre molt de botí i escuts d'or, que va consagrar al Senyor.

Hadad-ezer va ser també totalment derrotat per David altres dues vegades (2 S. 8:3-12; 10:6, 14, 15-18). A conseqüència d'això, els reis aliats amb Hadad-ezer van abandonar la guerra contra Israel i es van fer tributaris de David (2 S. 10.19).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HADAD-EZER