Ferro

Significat de Ferro

(heb. barzel; aram. parzel, parzelâ; gr. sìdros, sidróus, sidereos).

En Dt. 8:9 es descriu la terra promesa com una «terra les pedres de la qual són
ferro, i de les muntanyes del qual trauràs coure». Les exploracions modernes han
descobert antigues mines de ferro en el districte de {Ajlûn (en la
Transjordània), prop de Petra (en Edom), en Madián (a l'est del Golf de
Aqaba) i en els monts Libano. Com la fosa del ferro requereix altes
temperatures, la seva elaboració va demandar un desenvolupament molt llarg. No va ser fins al
s XVIII a. C., quan el ferro va arribar a ser comú en el món antic; sense
embargament, és equivocada la idea que no es coneixia aquest metall en els primers
segles del 2n o 3er mil·lennis a. C. Els objectes de ferro més antics
generalment són objectes de joieria que es troben en tombes de períodes en
el que no existeixen registres escrits. Estan treballats en ferro meteòric,
com ho demostra el seu contingut de níquel, un element que no es troba en el
ferro terrestre. Tant a Egipte com en Sumèria el nom del ferro és
«metall celestial», la qual cosa també apunta al seu origen meteòric. No obstant això,
ja es produïa ferro en petites quantitats de minerals terrestres en el 3er
mil·lenni a. C. Això es va demostrar amb la troballa d'eines de #aqueix metall
encastades en 2 piràmides de la 4a dinastia, com també d'instruments de
ferro trobats a la Mesopotàmia en els nivells més primerencs de Tell
Asmar, Tell Chagar Basar i Mari. A més, textos del temps d'Hamurabi (s
XVIII a. C.) i les Cartes d'Amarna* (s XIV a. C.) testifiquen el seu ús en
Mesopotàmia 544 i Egipte en temps patriarcals i de Moisès.

Aquesta breu ressenya de l'evidència extrabíblica de l'ús primerenc del ferro està
en harmonia amb el registre bíblic que l'esmenta des de temps molt primerencs.
Tubal-caín, descendent de Caín, va treballar el ferro (Gn. 4.22). En l'època
de Moisès s'usaven objectes de #aqueix metall (Nm. 35:16; Dt. 3.11; Jos. 6.19, 24).
Els «carros herrados» dels cananeus (Jos. 17.16; Dj. 1.19; 4:3, 13) no eren
vehicles de guerra fets de ferro, sinó que tenien algunes terminacions o
elements d'aquest, com ho il·lustra la referència que fa Tuthmosis III
anomenant-los «carros d'or» en un lloc, en tant en un altre diu que tenien
decoracions d'or.

En els temps de Saúl, el ferro encara era molt escàs entre els hebreus,
mentre que els filisteus, que sembla que ho obtenien d'Anatolia o de Xipre,
ho monopolitzaven (cf 1 S. 17:7; 13.19-22). No obstant això, des dels dies de
David d'ara endavant va ser més abundant, i se l'usava per a destrals i trills (1 Cr.
20:3), eines i claus de construcció (1 R. 6:7; 1 Cr. 22:3), utensilis
per a gravar (Jer. 17:1), barres, cadenes i làmines per a cobrir les portes de
la ciutat (Sal. 105:18, BJ; 107:10, 16; 149:8; Is. 45:2; Hch. 12.10) i per a
fer ídols (Dn. 5:4). En Jer. 15.12 s'utilitza l'expressió «ferro del
nord», que probablement suggereix que els hebreus ho obtenien dels fenicis
que vivien al nord d'ells (Ez. 27:12, 19).

Bib.: R. J. Forbes, JEOL 9 (1944):207-214; A. Lucas, Ancient Egyptian Materials
and Industries [Materials i indústries de l'antic Egipte] (4a ed., Londres,
1962), pp 235-243.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FERRO

FERRO segons la Bíblia: Ja abans del Diluvi va ser conegut el ferro. Tubal-Caín, descendent de Caín, va treballar el bronze i el ferro (Gn. 4.22).

Ja abans del Diluvi va ser conegut el ferro. Tubal-Caín, descendent de Caín, va treballar el bronze i el ferro (Gn. 4.22).

Els egipcis antics coneixien el ferro, al qual anomenaven «metall celestial».

Hi havia destrals i altres útils de ferro en època de Moisès (Nm. 35:16; Dt. 19:5).

El llit d'Og era de ferro (Dt. 3.11).

En època de Josué s'elaboraven objectes de ferro (Jos. 6.19, 24); es coneixien els carros de ferro per a fins bèl·lics (Jos. 17.16), també esmentats en el període dels Jutges (Dj. 1.19; 4:3, 13).

De ferro es feien
armadures, armes, puntes de llança, cuirasses (1 S. 17:7; Ap. 9:9);
instruments de cultiu, arades, trills (2 S. 12.31; Am. 1:3);
martells, claus (1 R. 6:7; 1 Cr. 22:3);

cisells (Jb. 40:26);
portes, grills, forrellats, cadenes (Sal. 107:10, 16; 145:18; 149:8; Is. 45:2; Hch. 12.10);
ídols (Dn. 5:4).

El ferro provenia de Tarsis, Grècia, i del nord, indubtablement de llocs al voltant de la mar Negra (Jer. 15.12; Ez. 27:12, 19). Es trobava també en terra d'Israel (Dt. 8:9), especialment en les muntanyes del Líban.

Hi ha nombroses indicacions que el ferro va ser utilitzat molt abans del que alguns arqueòlegs estan disposats a admetre.

El mineral era tractat en forns (Dt. 4.20; 1 R. 8.51) que, si s'ha de jutjar pels del Líban, eren de pedra i mesuraven més de 3 m. d'altura amb un diàmetre de gairebé 1 m.

S'escalfaven aquests forns amb carbó vegetal, activant la flama amb manxes (Ez. 22.20; cf. Jer. 6.29).

Sembla que els filisteus van aprendre en el nord a servir-se del ferro, i guardaven gelosament el secret del procés metal·lúrgic (1 S. 13.19-22).

Flinders Petrie va descobrir la confirmació d'aquest monopoli dels filisteus en desenterrar alts forns i instruments de ferro en Gerar.

L'ús del ferro no va arribar a difondre's àmpliament a Israel fins al cap de l'aixafament del poder filisteu per part de David.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FERRO