Hotam

HOTAM (PERSONA) [Heb ḥôtām ( חֹותָם) ]. En la Bíblia hebrea apareixen dues persones amb aquest nom.

1.      Un aserita, fill d'Heber i germà de Jaflet, Shomer (= Shemer, 1 Cr. 7.34?), I germana Shua, de la família de Beriah (1 Cròniques 7: 30-32). Aparentment és la mateixa persona que "Helem" [Heb hēlem] en 1 Cr. 7.35, a qui se li atribueixen quatre fills i almenys onze néts a través del seu (primogènit?) fill Zophah (1 Cròniques 7.36). El seu nom apareix en una llista de caps de cases paternes dins de la tribu d'Aser (1 Cròniques 7: 30-40), una llista derivada potser d'algun cens militar anterior. Mentre que els noms en 1 Cròniques 7: 30-31, fins a -Malquiel-, tenen un paral·lel en Gènesi 46:17 i Números 26: 44-46, la resta de la llista, inclòs Hotham, no té paral·lel en cap altra part. Les nombroses inconsistències en els noms en aquesta perícopa d'Aser apunten possiblement a una col·lecció d'avisos dispars vagament relacionats amb la persona d'Heber, el fill de Beriah, el fill d'Aser (Braun 1 CrónicasWBC, 119). Que el Cronista tenia una ment oberta sobre l'extensió i amplitud del poble ideal de Déu s'evidencia aquí en la seva inclusió dins de #aqueix visió d'una tribu tan perifèrica com Aser.

2.      El pare de Shama i Jeiel, dos dels famosos herois militars de David (1 Cròniques 11: 44b). En la KJV el seu nom se dóna com Hothan i el del seu segon fill com Jehiel. Se'n diu "aroerita", i encara que és possible que vingués d'Aroer en el sud de Judà (1 Sam 30:28; IDB 1: 231), com el context immediat (1 Cròniques 11: 41b – 47) aparentment assenyala diversos guerrers provinents de Transjordània, probablement tenia la seva residència en Aroer en Galaad (Jos. 13.25; Dj. 11.33) o en Aroer a la vora de la vall del riu Arnón (Deut. 2.36; 3). : 12; 4.48). Veure AROER. Mentre que la part superior de la llista completa dels valents o "oficials" de David (si un està disposat a llegir heb šālı̂šı̂m en lloc de MT sĕlōšı̂m en 2 Sam 23.13, 23 i 24; cf. Na˒estimen 1988: 79) és sinòptic (2 Sam 23: 8-17, 18-39 = 1 Cròniques 11: 10-19, 20-41a), els setze noms addicionals en 1 Cròniques 11: 41b – 47 no ho són. És poc probable que aquesta secció no sinòptica sigui una invenció postexílica, ja que no sembla haver-hi una bona raó per a tal fabricació (veure Williamson 1 i 2 Chronicles NCBC , 104). El Cronista evidentment va tenir accés a una font més enllà de 2 Sam 23: 8-39 i la va usar ràpidament per a il·lustrar que solidari va ser tot Israel per a l'ascens de David com a rei (1 Cròniques 11: 1-9; 12: 1-41 – Eng. 12: 12-40). Si bé aquest suport va incloure a homes valents en la seva majoria de Judà i Benjamí ( MBA , mapa no.94), part d'ella va venir fins i tot de Transjordània (1 Cròniques 11: 10-41a, 41b – 47). Aquest èmfasi en la inclusió d'Israel en el passat va ser part de l'agenda teològica del Cronista i l'esperança per a l'Israel de la seva pròpia època.

Bibliografia

Elliger, K. 1935. Die dreissig Helden Davids. PJ 31: 29-75. Repr. KlSchr, 72-118.

Mazar, B. 1963. L'elit militar del rei David. VT 13: 311-20.

Na˒estimen, H. 1988. La llista d'oficials de David (šālı̂šı̂m) . VT 38: 71-79.

Williamson, HGM 1981. -Som teus, oh David-: L'escenari i el propòsit d'1 Cròniques xii 1-23. Pp . 164-76 de Recordant tot el camí. . . Una col·lecció d'estudis de l'Antic Testament. OET 21. Leiden.

      ROGER W. UITTI