Idumea

Significat d'Idumea

(heb. Edôm, «vermell», «terrós» o «sagnant»; gr. Idoumáia).

Nom que els grecs i romans van usar per a Edom (Mr. 3:8). En el període
intertestamental i en temps del NT designava una àrea a l'oest i nord-oest del
antic Edom, en el sud de Judà. Aquesta regió va rebre el seu nom de els
edomitas, els qui s'havien mudat a ella després de la caiguda de Jerusalem en
el 586 a. C., i una altra vegada després d'haver estat expulsats de la seva antiga pàtria
pels àrabs nabateos en el s IV a. C. En els temps dels macabeu, els
edomitas ocupaven importants ciutats, hebrees com Bet-sud i Hebron (1 Mac.
4.29; 5:65). El governant macabeu Juan Hircano finalment els va subjugar i els
va obligar a acceptar la religió jueva. Com prosélitos jueus, tècnicament
van arribar a ser i se'ls va considerar part de la nació. Descendents de els
idumeus van ser els Herodes. Mapa 1, C-1/2.

Bib.: FJ-AJ xiii.9.1.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: IDUMEA

IDUMEA segons la Bíblia: Nom donat pels grecs i romans a Edom, des del segle III a. C. (Mr. 3:8). Aquest nom és emprat per la versió dels LXX en l'època grecoromana per a traduir el nom de la regió dels idumeus, terra situada al sud de Palestina i ocupada per aquest poble després de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor l'any 587 a. C.

Nom donat pels grecs i romans a Edom, des del segle III a. C. (Mr. 3:8). Aquest nom és emprat per la versió dels LXX en l'època grecoromana per a traduir el nom de la regió dels idumeus, terra situada al sud de Palestina i ocupada per aquest poble després de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor l'any 587 a. C.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: IDUMEA