Isca
ISCA (PERSONA) [heb yiskâ ( יִסְכָּה) ]. Filla d'Harán i germana de Milca (Gen 11.29). Les associacions posteriors d'Isca amb Sara no es basen en cap evidència clara en el text bíblic. El nom en si sembla ser una forma prefixada d'un verb feble, ja sigui nsk, "abocar" (referint-se al perfum; cf. Cassuto 1964: 277), o skh, "veure" (referint-se al favor diví en el naixement del nen; cf. EncMiqr 3: 707). El primer suggeriment no té paral·lels onomàstics en els noms personals semíticos; l'última opció té tals paral·lels, encara que l'arrel skh no està testificada en hebreu bíblic.
Bibliografia
Cassuto, O. 1964. Un comentari sobre el llibre del Gènesi. Part 2, De Noè a Abraham. Trans. I. Abrahams. Jerusalem.
RICHARD S. HESS
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).