Itamar
Significat d'Itamar
(heb. Îthâmâr, potser «illa [costa] de la palma [de les palmes o les
palmeres]»).
El menor dels 4 fills d'Aarón (Ex. 6.23; 1 Cr. 6:3; 24:1). Va ser consagrat
al sacerdoci juntament amb el seu pare i els seus 3 germans (Ex. 28:1; 1 Cr. 24:2).
Va rebre la responsabilitat de cuidar els registres dels materials de
construcció reunits per a l'edificació del tabenáculo i el seu equip (Ex.
38:21), i va ser nomenat supervisor dels levites gersonitas i meraritas (Nm.
4.21-33). Encara que el càrrec de summe sacerdot passava generalment a els
descendents d'Eleazar, va ser ocupat per unes poques generacions pels de
Itamar; és a dir, 594 des d'Elí fins a Abiatar, des dels dies de Samuel fins a
Salomó. A la línia de ltamar pertanyien 8 dels 24 grups en què David
va organitzar als sacerdots (1 Cr. 24:4-18). Els seus descendents són esmentats
entre els sacerdots postexílicos (Esd. 8:2).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ITAMAR
ITAMAR segons la Bíblia: «illa de palmes».
El menor dels fills d'Aarón (Éx. 6:3), consagrat al sacerdoci juntament amb el seu pare i els seus germans majors (Éx. 28:1) i fundador d'una família sacerdotal (1 Cr. 24:3-5; Esd. 8:2) a la qual van pertànyer diversos summes sacerdots.
«illa de palmes».
El menor dels fills d'Aarón (Éx. 6:3), consagrat al sacerdoci juntament amb el seu pare i els seus germans majors (Éx. 28:1) i fundador d'una família sacerdotal (1 Cr. 24:3-5; Esd. 8:2) a la qual van pertànyer diversos summes sacerdots.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).