Itai
Significat d'Itai
(heb. Ittay, tal vegada «a prop» o «possessió»; probablement una forma escurçada de
Ittiyyâhû, «amb mi està Yahweh», o de Îthîêl, ltiel).
1. Home de la ciutat filistea de Gat, qui amb 600 seguidors es va unir a David i
va arribar a ser comandant de l'exèrcit de David. Va romandre fidel al rei David i
va dirigir 1/3 de l'exèrcit que va aixafar la rebel·lió d'Absalón (2 S. 15.18-22;
18:2, 5).
2. Benjamita de Gabaa que pertanyia als valents de David (2 S. 23.29; anomenat
Îthay, en 1 Cr. 11.31, hebreu).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ITAI
ITAI segons la Bíblia: (a) Fill de Ribai, va ser un dels valents de David (2 S. 23.29; 1 Cr. 11.31).
(a) Fill de Ribai, va ser un dels valents de David (2 S. 23.29; 1 Cr. 11.31).
(b) Habitant de Gat, va abandonar la seva ciutat al capdavant de 600 homes, seguint fidelment a David. En la batalla que es va lliurar contra Absalón i que va acabar amb la seva mort, Itai manava una tercera part de l'exèrcit del rei (2 S. 15.18-22; 18:2, 5).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).