Itai
ITAI (PERSONA) [heb ˒ı̂tay ( אִיתַי) ]. Un dels campions de David, el fill de Ribai de Guibeá de Benjamí, la fortalesa de Saúl (1 Cròniques 11.31 [ Gr Aithi ]). 2 Sam 23: noms 29b un Itai (Hb ˒ittay; Gk eththi ) en la llista paral·lel. Atès que a Ittai se'l designa com "el fill de Ribai de Guibeá dels benjaminitas", es refereix a la mateixa persona.
DG SCHLEY
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).