Ittai

ITTAI (PERSONA) [Heb ˒ittay ( אִתַּי) ]. 1. Líder d'una tropa mercenària de la filistea Gat, va demostrar una gran lleialtat a David en el moment de la fugida d'Absalón (2 Sam 15.19, 21, 22). La Bíblia narra una sèrie de trobades que va tenir David en la seva fugida de Jerusalem en el moment de la revolta d'Absalón (2 Sam 15: 13-16: 14). En sortir de la ciutat, David va passar revista a les tropes que ho acompanyaven. Seguint als cereteos i peleteos hi havia un contingent de sis-cents homes de Gat (2 Sam 15.18; però veure McCarter [ II Samuel AB, 364] que elimina el número 600; molts comentaristes [per exemple, Driver NHT242] restaura el nom d'Ittai en aquest vers). David es va tornar cap a Ittai, el seu líder, i li va suplicar que es tornés i servís al nou rei. Després de tot, Ittai era un estranger i un exiliat, per què hauria d'assumir la càrrega addicional de David (vv. 19-20)? Ittai, no obstant això, es va negar a abandonar a David i va jurar compartir el seu destí, ja fos bo o dolent (v. 21). Probablement impressionat per la seva lleialtat i devoció, David va assentir lacònicament (v. 22). Dos aspectes en particular d'aquesta història han cridat l'atenció dels comentaristes. Primer està la preocupació desinteressada de David pels qui li serveixen, fins i tot en un moment de gran estrès personal (Smith Samuel ICC, 343). En segon lloc està la gran lleialtat, de fet amor, que David va ordenar als seus seguidors (Hertzberg I i II SamuelOTL, 342). David va recompensar la devoció d'Ittai en el que Hertzberg (342) flama "la forma en què un rei expressa el seu agraïment" nomenant-lo, juntament amb Joab i Abisai, al comandament d'un terç de les seves tropes cadascun en la guerra contra Absalón (2 Sam. 18: 2). Encara que hi ha un joc de paraules sobre el nom Ittai en l'hebreu del TM, en el qual David li pregunta a Ittai (˒ittay) per què està "amb nosaltres" ( ˒ittānû, 2 Sam 15.19), l'etimologia del nom , si hurrita, hitita, semita general o específicament yahvista, no és clar (vegin-se les discussions en Delcor 1978: 411-13, i McCarter, 370).

2. Un dels valents de David, anomenat els "trenta" (2 Sam 23.29; però veure Na˒estimen 1988 per a un argument que la consonant hebrea šlšym ha de ser assenyalada com a šālīsı̂m "oficials" i no com en el MT šĕlōšı̂m "trenta -). Era fill de Ribai de Benjamí Guibeá, llar també de Saúl. En el passatge paral·lel d'1 Cròniques 11.31, se'n diu Ithai (˒ı̂tay). Vegi també CAMPIONS DE DAVID.

Bibliografia

Delcor, M. 1978. Els Kéréthim et els Cretois. VT 28: 409-22.

Na˒estimen, N. 1988. La llista d'oficials de David (šālı̂šı̂m). VT 38: 71-79.

      CARL S. EHRLICH