Ivori

Significat d'Ivori

(heb. shên, «dent»; shenhabbîm [generalrnente es pensa que habbim significa
«elefant», encara que no està documentat encara]; gr. elefántinos).

Els ullals d'elefant eren molt cobejats en el món antic per a fer
articles de luxe. L'animal no és esmentat en la Bíblia, però es fa
referència a ells en els llibres dels Macabeus. Allí se'ls descriu com
bèsties de guerra dels reis llocs. En tals condicions els animals eren
conduïts per hindús i tenien sobre els seus lloms torres de fusta en les quals
hi havia arquers (1 Mac. 1.17; 6.30-46; 8:6; 11.56; 2 Mac. 13:2-15). En temps
antics, hi havia elefants en el nord de Síria i el nord de la Mesopotàmia.
Tuthmosis III (c-1486-c, 1450 a. C.) pretén haver caçat 120 en Ni, al sud-est
d'Alep, i els reis assiris Tiglat-pileser I (1113-1074 a. C.) i Adad-nirari
II (910-889 a. C.) ens conten que van caçar aquests animals a la regió d'Harán
i sobre el riu Khabur. Un elefant rebut com a tribut per Tuthmosis III de
Egipte està representat en la tomba del seu visir Rekh-el meu-Re, i un altre rebut en
#aqueix ciutat per Salmanasar III d'Assíria (859-824 a. C.) s'observa en la seva
Obelisc Negre. Eren de l'Índia, i no africans. Els nombrosos objectes de
ivori que es van trobar en tot el Pròxim Orient demostren que, en la
antiguitat, els elefants haurien estat comuns en #aqueix regions.

338. Un panell d'ivori procedent de Samaria, probablement una peça
decorativa de la «casa d'ivori» d'Acab.

Els egipcis importaven ivori de Punt (Somalía) via Mar Roig, o ho comerciaven
en Elefantina en la davantera sud d'Egipte. Salomó obtenia l'ivori del
exterior (1 R.10.22; 2 Cr. 9.21) pel port d'Ezión-geber, sobre la Mar
Rojo, i va poder haver-ho rebut 753 de les mateixos llocs que els egipcis. El
ivori que éstos comerciaven i el que s'usava en la Mesopotania van poder haver-hi
provingut dels elefants sirians, o de les caravanes procedents d'Africa.
L'AT esmenta l'ivori en relació amb el tron de Salornón (1 R. 10.18),
llits (Am. 6:4), un palau (1 R. 22.39; Sal. 45:8; Am. 3.15) i una torre (Cnt.
7:4). És evident que en aquests casos no era un material de construcció, sinó
un element destacat d'adorn. L'autor del Cantar dels Cantessis compara
el cos del nuvi (Cnt. 5.14) i el coll de la núvia (7:4) amb ivori
blanc.

339. Un panell d'ivori amb disseny egipci provinent de Samaria; en ell es veu
al nen Horus. Probablement una peça decorativa de la «casa d'ivori» de
Acab.

Les excavacions de molts llocs del Pròxim Orient, incloent-hi els de
Palestina, han tret a llum diversos objectes d'aquest material: petites figures
de déus i animals, amulets, plaques, relleus, pintes, balances, elements
per a jugar, utensilis per a ungir i tires que una vegada van estar incrustades en
caixes de fusta (ja descomposta). Les peces més fines de Palestina es
van trobar en el Tell el-Fârah del sud, en Meguido i en Samaria. Els d'aquesta
ciutat sens dubte procedien del «palau d'ivori» d'Acab. Objectes similars
s'han trobat en Arslan Tash en el nord de la Mesopotàmia, entre els quals
hi havia peces inscriptas d'un llit del rei Hazael de Damasc. En Nimrûd (la
Cala bíblica) es van trobar objectes d'ivori, alguns dels quals són tan
similars als de Samaria que es pot suposar que van venir del palau de
Acab o van ser fets pels mateixos artífexs en Assíria. En Ap. 18.12 es
esmenten objectes d'ivori entre els tresors que posseeix la Babilònia mística
(figs 247, 338-340).

340. Un panell d'ivori, procedent de Nimrûd (la Cala bíblica), on es veu a
una dona mirant a través d'una finestra.

Bib.: J. W. i G. M. Crowfoot, Early Ivories From Samaria [Ivoris primitius
provinents de Samaria] (Londres, 1938); R. D. Barnett, PEQ 71 (1939):4-19; G.
Loud, The Megiddo Ivories [Els ivoris de Meguido] (Chicago, 1939); Barnett,
The Nimrud Ivories [Els ivoris de Nimrud] (Londres, 1957); ANET 240; ARAB I,
paràgrafs 247, 375, 392.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: IVORI

IVORI segons la Bíblia: Material procedent dels ullals d'elefant, hipopòtam, morsa i altres animals. En heb.: «shen», dent, o «shenhabbîm», nom compost l'element del qual «habbîm» significa probablement «elefants».

Material procedent dels ullals d'elefant, hipopòtam, morsa i altres animals. En heb.: «shen», dent, o «shenhabbîm», nom compost l'element del qual «habbîm» significa probablement «elefants».

El primer esment de l'ivori en la Bíblia es troba en el passatge relatant els llargs viatges de les naus de Salomó (1 R. 10.22; 2 Cr. 9.21), probablement a l'Índia; d'ivori es va fer un tron per al sobirà (1 R. 10.18).

Més tard, quan Jerusalem es va veure sumida en el luxe, es feien llits d'ivori (Am. 6:4), i hi havia fins i tot cases adornades o recobertes d'aquest preciós material (1 R. 22.39; Am. 3.15; Sal. 45:9).

S'esmenta com a adorn de les naus fenícies (Ez. 27:6). Etiòpia subministrava també ivori als pobles de l'antiguitat (Herodoto 3:97, 114).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: IVORI