Jafia

Significat de Jafia

(heb. Yâfîa{, «ell brilla» o «brillant [esplèndid, resplendent]»).

1. Rei cananeu de Laquis, que en temps de Josué es va unir a una confederació
contra els israelites, però va ser derrotat, capturat i mort (Jos. 10:3-27).

2. Poble en Galilea sobre la frontera amb Zabulón (Jos. 19.10, 12); identificat
amb Yâf~, a uns 2,5 km al sud-oest de Natzaret. Mapa VI, C-3.

3. Fill de David nascut a Jerusalem (2 S. 5.15; 1 Cr. 3:7; 14:6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JAFIA

JAFÍA segons la Bíblia: «esplèndid».
(a) Rei de Laquis, un dels cinc prínceps amorreus que es van unir a Adonisedec per a atacar a Gabaón però que van ser derrotats prop de Bet-horón per Josué, que va rebre un auxili miraculós, i van ser morts en la cova de Maceda (Jos. 10:3).

«esplèndid».
(a) Rei de Laquis, un dels cinc prínceps amorreus que es van unir a Adonisedec per a atacar a Gabaón però que van ser derrotats prop de Bet-horón per Josué, que va rebre un auxili miraculós, i van ser morts en la cova de Maceda (Jos. 10:3).

(b) Un fill de David que va néixer a Jerusalem (2 S. 5.16) i del qual no es parla en cap altra part.
(c) Ciutat fronterera de Zabulón cap al sud entre Daberet i Get-hefer (Jos. 19.12), ara Jaffa, prop de Natzaret.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JAFIA