Jefte

Significat de Jefte

(heb. Yiftaj, «ell obre [obrirà]»; gr. Ieftháe).

Jutge d'Israel, un dels principals (Dj. 11:1-12:7). Era galaadita en un
doble sentit: 1. Era natural de Galaad. 2. El nom del seu pare va ser Galaad.
Puix que va ser un fill il·legítim, els seus germans, que haurien pertangut a els
ancians de Galaad, ho van expulsar de la seva casa i ho van obligar a fugir a la terra
de Tob,* potser cap al nord-est, on va viure com a cap d'una banda d'uns altres
expulsats (Dj. 11:1-3). Potser atacaven a les caravanes o exigien el pagament de
una suma de diners a canvi de protecció per a creuar sense perill la regió que
aquesta banda controlava. El fet que més tard va ser cridat a ser un líder
guerrer de les tribus de Transjordània demostra que havia guanyat fama en
assumptes militars.

Durant l'exili de Jefté, els amonitas van envair el territori israelita, el
van ocupar i van oprimir als seus habitants per molts anys. Finalment, els
hebreus orientals van cridar a Jefté i ho van posar com a jutge i general sobri
ells perquè els alliberés dels amonitas (Dj. 11:4-11). Va convidar a els
efraimitas per a ajudar-lo, però sembla no haver obtingut resposta (12:2).
Va intentar negociar amb els amonitas per a induir-los a acabar la seva ocupació
il·legal del territori israelita. Els seus esforços van fracassar; de manera que va començar
l'acció militar que va concloure amb la derrota dels amonitas i la recuperació
de les regions sotmeses (11.12-27). Abans de la batalla, imprudentment
va fer un vot que si obtenia la victòria oferiria com a holocaust al Senyor
el primer membre del seu clan que sortís a rebre'l (vs 30, 31). En tornar
victoriós, es va entristir molt quan li va sortir a l'encontre la seva única filla.
D'acord amb la narració, «va fer d'ella conforme al vot que havia fet»
(vs 34-40), encara que alguns comentadors intenten explicar que senzillament la
va dedicar a virginitat perpètua.

Jefté va tenir dificultats amb els efraimitas, que es van queixar que n'hi havia
passat per alt quan es preparava per a la campanya contra els amonitas. Els
va demostrar que no, però es va desfermar una guerra civil entre Efraín i les tribus
transjordanas. Jefté una altra vegada va obtenir la victòria (Dj. 12:1-6). Va jutjar a
Israel durant 6 anys (v 7). Samuel ho esmenta com a prova de la fidelitat de
Déu en enviar llibertadors a Israel en el moment apropiat (1 S. 12.11). En
He. 11.32 es lloa a Jefté com un home de fe.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JEFTE

JEFTÉ segons la Bíblia: «ell obrirà, alliberarà».
Aquest home era galaadita en dos sentits: el seu pare es deia Galaad, i Jefté va passar la seva joventut en Galaad.

«ell obrirà, alliberarà».
Aquest home era galaadita en dos sentits: el seu pare es deia Galaad, i Jefté va passar la seva joventut en Galaad. Els seus germans, nascuts de l'esposa legítima del seu pare, van tirar de casa a Jefté, perquè era fill il·legítim (Dj. 11:1-3).

Es va ressentir profundament d'aquest comportament. Molts anys més tard, va acusar els ancians de Galaad, entre els quals potser es trobaven alguns dels seus germans, d'haver-li avorrit (Dj. 11:7).

Jefté va fugir al país de Tob, on es va dedicar a la caça per a viure. El seu valor es va fer proverbial, i va arribar a ser cap d'una banda. Seria una falsedat presentar-ho com a bandoler fora de la llei, ja que Jefté no mancava de sentit moral, ni expedicions injustificades. Tenia reverència cap a Déu, i així va ensenyar a la seva filla.

En l'època de l'expulsió de Jefté, els amonitas van envair el territori d'Israel a l'est del Jordán, i es van mantenir en ell durant 18 anys. En la seva angoixa, els ancians de Galaad es van veure en l'extrem d'haver d'implorar el retorn d'aquell mateix home que havien expulsat, i de suplicar-li a més que fora el seu cabdill i llibertador.

En posar-se al capdavant dels galaaditas, Jefté va informar els efrainitas, la seva tribu veïna, de la dificultat de Galaad, i els va exhortar al fet que socorreguessin als seus germans, però sense cap resultat. Va demanar també al rei dels amonitas la raó de la seva hostilitat. La seva resposta va demostrar que els israelites no tenien un altre remei que recórrer a les armes.

La victòria era incerta des del punt de vista humà. Jefté va fer llavors un imprudent vot d'oferir en holocaust a qualsevol que sortís a rebre-li de la seva casa, si el Senyor lliurava a les seves mans als seus enemics.

En tornar de la derrota dels amonitas, Jefté va ser rebut amb panderos i danses per la seva filla única. Va quedar profundament afectat, però no va canviar el seu vot. És probable que fos sacrificada. No obstant això, la Llei prohibia amb tanta fermesa aquests sacrificis (Dt. 12.31; 18.10; cf. 2 R. 3.27) que es pot estar segur que en tal cas Jefté no va complir en això la voluntat de Déu.

Afegim que, segons nombrosos exegetes, va poder haver-la redimit amb plata (Lv. 27:1-8; Dt. 18:9-12) i consagrat a un celibat perpetu. Les filles d'Israel van adoptar el costum de lamentar quatre dies a l'any la seva trista sort.

Encara que no hagués estat sacrificada, la virginitat perpètua seria una immensa tragèdia per a una israelita (cf. Gn. 30:1; 1 S. 1:5, 6, etc.).

Va esclatar llavors un conflicte entre Jefté i els efrainitas que amb la seva supèrbia característica es van queixar de no haver estat convocats per Jefté contra Amón (cf. Dj. 8:1-3).

Jefté va rebatre les seves acusacions, i els va derrotar en batalla, fent una gran matança d'ells (Dj. 12:4-6). Jefté va ser jutge d'Israel durant sis anys, i va ser sepultat en una de les ciutats de Galaad (Dj. 12:7).

Samuel fa esment d'ell per a demostrar que el Senyor havia complert La seva promesa de suscitar alliberadors quan Israel es trobés oprimit (1 S. 12.11). En l'epístola als Hebreus es troba Jefté entre l'herois de la fe (He. 11.32).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JEFTE