Jeremiel

JEREMIEL (ÁNGEL) [ Lat Hieremihel ]. El nom angelical que apareix en el mss llatí de 2 Esdr 4.36. La variant remihel també està testificada, corresponent a rm˒yl en siríaco mss. Es creu que la transliteració llatina Hieremihel correspon a Gk yeremeēl o yeremiēl, formes que apareixen en molts mss de la LXX on el nom corresponent en MT és iĕraḥmĕ˒ēl ( RSV Jerahmeel: 1 Cròniques 2.25, 26, 27, 42; Jer. 36:26 [-LXX 43:26]).

Una tradició apocalíptica se cita en 2 Esd 4: 33-37 (cf. Apocalipsi 6: 9-11) segons la qual aquest àngel va prometre vindicació a les ànimes dels justos morts que van preguntar: "Fins quan?" El nom de l'àngel reconstruït interpretaria #aqueix reivindicació com una expressió de la compassió de Déu.

Una derivació alternativa és d'un putatiu hebreu * iārı̂m˒ēl que involucra el causatiu del verb hebreu o arameu rwm -estar alt- i que significa -Que El llevant / exalti- (cf. Isa 52:13; sobre la derivació, veure TPNA , 113-14. El verb rwm no s'usa normalment per a suggerir resurrecció.) Altres referències a l'àngel ocorren, evidentment, en la versió grega d'1  En. 20: 8, on l'àngel Remeiēl està "a càrrec dels que s'aixequen", i en Apoc. Zeph. 6: 11-17, on Eremiēl (el text és copte) se situa sobre l'abisme i l'Hades. En 2 Baruc l'àngel rm˒yl ( Syr) interpreta la visió en capítols. 53-74 (nota 55: 3; vegeu Bogaert 1969: 1.428-37) i s'identifica a si mateix com el destructor de l'exèrcit de Senaquerib (63: 6). En una ms família grega de Sib. O. 2: 215, eromiēl és un dels quatre arcàngels.

Bibliografia

Bogaert, P. 1969. Apocalipsi de Baruch. SC 144. París.

      GEORGE WE NICKELSBURG