Joacim

Significat de Joacim

(heb. Yehôyâqîm [1], «Yahweh aixeca»; heb. Yôqîm [2], «Yahweh estableix»).

1. Divuitè governant del regne meridional 644 de Judà. Va regnar 11 anys (609-598
a. C.). Va ser el 2n fill de Josías (1 Cr. 3.15) i va seguir al seu germà menor,
Joacaz, en el tron, quan éste va ser deposat pel faraó Necao i portat
captiu a Egipte. El nom original de Joacim va ser Eliaquim, «Déu aixeca»,
però Necao ho va canviar a Joacim, que va arribar a ser el nom amb què se'l va conèixer
com a rei (2 R. 23.34; 2 Cr. 36:4). Joacim sembla haver pertangut al partit
pro egipci, com ho demostra el que Necao ho considerés un candidat de
confiança per a posar com a rei en Judà. Per a pagar el pesat tribut imposat
per Necao, Joacim va exigir el pagament d'un impost a tota la població (2 R.
23.35). Se'l descriu com un rei dolent (2 R. 23.37; 2 Cr. 36:5), que
ràpidament va desfer tot el que el seu piadós pare Josías havia aconseguit amb els seus
reformes religioses. Durant el seu regnat, Jeremies va demanar a Baruc, el seu ajudant,
que posés per escrit i levera públicament una profecia que predeia la
inevitable sort de Judà. Quan Joacim va saber d'això, va demanar que se li llegís
el rotllo. Molest pel seu contingut, el va destruir i va ordenar l'arrest de
Gemegaire i de Baruc (Jer. 36). Un altre profeta, Urías, que va proclamar el mateix
missatge de catàstrofe, va ser executat (26:20-23). Vegeu Urías 6.

Durant els 3 primers anys del seu regnat, Joacim va ser aparentment un vassall
del rei egipci. No obstant això, en el 605 a. C., Nabucodonosor va derrotar
completament a l'exèrcit egipci en Carquemis i va entrar en Palestina. Joacim es
va rendir i Nabucodonosor es va emportar alguns dels gots del temple i un grup de
ostatges, entre els quals es trobaven Daniel i els seus 3 amics (Dn. 1:1-6). Això
hauria ocorregut una mica abans de la mort de Nabopolasar, pare de
Nabucodonosor, perquè les notícies de la mort del seu pare van aconseguir a
Nabucodonosor mentre estava en viatge cap a Egipte. Joacim va arribar a ser
vassall de Nabucodonor durant 3 anys, però es va rebel·lar contra ell (2 R. 24:1),
aparentment en un moment en què Egipte ressorgia amb poder (segons la Crònica
Babilònica, en el 601 a. C. Egipte li va causar grans pèrdues a l'exèrcit de
Nabucodonosor). Llavors Nabucodonosor pemitió que les nacions veïnes de
Judà i la seva pròpia guarnició envaïssin el regne de Joacim. Els babilonis el
van capturar, però sembla que va morir abans de ser portat a Babilònia, potser per
un accident o tal vegada com a resultat dels maltractaments dels soldats
babilonis (2 R. 24:2; 2 Cr. 36:6). La seva mort degué haver ocorregut a començaments
de desembre del 598 a. C., perquè la data de la captivitat del seu fill Joaquín,
que va ocórrer després d'un regnat de 3 mesos i 10 dies (2 Cr. 36:9), està
datada, per evidències trobades en la Crònica Babilònica, el 16 de març
del 597 a. C. La mort del rei no va ser lamentada. El seu cos va ser llançat fora
de la porta de Jerusalem i enterrat sense cerimònies (Jer. 22.18, 19; 36:30).
El seu fill Joaquín el va succeir en el tron (2 Cr. 36:8).

2. Descendent de Judà (1 Cr. 4.22).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JOACIM

JOACIM segons la Bíblia: «Jehová suscita».
Fill del rei Josías (2 R. 23.34, 36). Es deia Eliaquim (Déu suscita). A la mort de Josías, el poble va entronitzar a Joacaz, tercer fill de Josías.

«Jehová suscita».
Fill del rei Josías (2 R. 23.34, 36). Es deia Eliaquim (Déu suscita). A la mort de Josías, el poble va entronitzar a Joacaz, tercer fill de Josías.

Tres mesos més tard, el faraó Necao el va encadenar i va portar captiu, posant en el seu lloc al seu germà major Eliaquim, el nom del qual va canviar pel de Joacim. Va començar a regnar al voltant de l'any 608 a. C., als vint-i-cinc anys d'edat.

Joacim va obligar el seu poble a pagar onerosos tributs, que enviava al faraó. Aquest fill de Josías va ser infidel a Jehová, i es va llançar a la idolatria.

Gemegaire va escriure un rotllo en el qual donava els advertiments i amenaces de Déu, però el rei, en llegir-lo, el va menysprear i va estripar amb un trempaplomes, llançant-lo al foc (Jer. 36).

En el quart any de Joacim, Nabucodonosor va vèncer a Necao en la batalla de Carquemis l'any 605 a. C., marxant a continuació contra Jerusalem. Joacim va ser sotmès a un tribut (2 R. 24:1; Jer. 46:2; Dn. 1:1, 2).

Tres anys més tard, Joacim es va rebel·lar imprudentment contra Nabucodonosor. Altres greus problemes aclaparaven també el regne, puix que bandes armades de moabitas, sirians i amonitas es dedicaven al pillatge de la terra, el mateix que bandes d'escalfaments, enviades probablement pel rei de Babilònia en arribar a conèixer la rebel·lió (2 R. 24:2).

Al final, Nabucodonosor va acudir personalment a Jerusalem, per a portar-ho encadenat cap a Babilònia (2 Cr. 36:6). Però aquest projecte degué quedar frustrat, bé per mort natural de Joacim, bé per ser assassinat.

El seu cadàver va ser llançat fora de les portes de Jerusalem, i va ser enterrat com si es tractés del cadàver d'un ase (Jer. 22.19; 36:30; Ant. 10:6, 3). Joacim havia regnat onze anys, i li va succeir el seu fill Joaquín, imposat per Nabucodonosor (2 R. 23.36; 24:6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JOACIM