Joakim

JOAKIM (PERSONA) [ Gk Iōakim ( Ἰωακιμ ) ]. 1. Descrit com a fill de Zorobabel, sacerdot i líder dels exiliats que tornaven (1 Esdr 5: 5). La referència a Joakim com a fill de Zorobabel entra en conflicte amb la informació proporcionada en 1 Cr. 3.19, on els únics fills de Zorobabel esmentats són Mesulam, Hananías, Hasuba, Ohel, Berequías, Hasadías i Jushab-hesed; ni hi ha cap referència a un Joakim entre els sacerdots de la línia davídica (Myers 1 i 2 Esdras AB , 66). En conseqüència, Torrey ha suggerit que el text hebreu pot haver llegit originalment wyqm bw zrbbl, -i Zorobabel es va aixecar amb ell- (Torrey 1945: 404; cf. Myers, 66).     

2. Descrit en el llibre de Judit com el summe sacerdot, que funcionava com a líder religiós i militar, que va ordenar als residents de Betulia i Betomesthaim que neguessin al general assiri Holofernes l'accés a Jerusalem des del nord (4: 6-7; cf. 4: 8, 14; 15: 8). Tant en la versió llatina com en siríaca de la història es fa referència a Joakim com Eliachim, on el prefix Jeho, que significa "Yahu", ha estat reemplaçat pel prefix, Eli, que significa "Déu" (Moore Judith     AB, 150). La historicitat del sacerdoci de Joakim està en dubte, igual que molts altres detalls ostensiblement històrics que es relaten en el llibre (Nickelsburg 1981: 106ss.). El nom Joakim recorda un escenari postexílico i el nom del summe sacerdot, Joiacim, fill de Jeshua, esmentat en Neh 12.26 (cf.1 Esdr 5: 5 i Jos. Ant 20.102 §234), però no hi ha evidència de Sugieren que, en #aqueix moment, el summe sacerdot exercia una àmplia gamma de poders (Moore Judith AB, 150). Per aquestes i altres raons, alguns estudiosos han argumentat que els noms usats ​​en el llibre de Judith són pseudònims de personatges històrics d'altres períodes. Assignar la composició de Judith a un ANUNCIO117, Volkmar (1863) identifica a Joakim amb els jueus que van tornar a Jerusalem sota el regnat de Trajà o Adriano. Gaster, creient que el llibre ha estat escrit al voltant de l'ANUNCI   63, identifica Joakim amb el fariseu Onías ( EncBib cols. 2644-46). I Ball, que data el llibre en el període hasmoneo, identifica a Joakim amb l'helenista Alcimus (Ball 1888; també Steinmann 1953: 23-34, esp. 32). Moore assenyala, no obstant això, que cadascuna d'aquestes teories està plagada de dificultats que les fan menys que sostenibles (Moore, 53-54). Pot ser que, com sosté Montague, Joakim sigui en canvi "una figura representativa del sacerdoci en general" (Montague 1973: 16).

3. Descrit com el marit de Susana (Els seus 4, 6, 28 i sig ., 63).     

Bibliografia

Ball, C. 1888. Judith. Apòcrifs del comentari de l'orador. Londres.

Montague, G. 1973. Els llibres d'Esther i Judith. Nova York.

Nickelsburg, G. 1981. Literatura jueva entre la Bíblia i la Mishná. Filadèlfia.

Steinmann, J. 1953. Lecture de Judith. París.

Torrey, C. 1945. Una vista revisada de les primeres Esdras. Pàgines. 395-410 en Louis Ginzberg Jubilee Volume. Nova York.

Volkmar, G. 1863. Handbuch der Einleitung in die Apokryphen. Vol. 1. Tubinga.

      FREDERICK W. SCHMIDT