Jonc
també: Junco
Significat de Jonc
(heb. agmôn i gôme; termes que a vegades es tradueixen per «canya»* [ls. 9.14]).
Papir. Els joncs, millor coneguts com a plantes de papir* (del qual es feia
el material per a escriure més conegut en l'antic Egipte), es van extingir
(si bé encara creixen en algunes parts del Sudan i altres països del Pròxim
Orienti). La part superior de la planta forma com un plomall que es baixa, o
il·lustra a la persona que, en dejunar o en cas de dolor, inclina el seu cap
(58:5). També cal esmentar la paraula heb. âjû, «planta dels pantans»,
«jonc» (Job 8.11), que és un estrangerisme provinent de l'egip. i1y i iy1,
«planta dels pantans»; i êbeh (Job 9.26, BJ). L'arquella on va ser posat
el bebè Moisès estava feta amb aquesta planta dels pantans (Ex. 2:3), i
també els pots que solcaven el Nil (ls. 18:2; fig 409). L'heb. sûf,
«canyís», també seria una espècie de jonc (Ex 2:3, 5; Is. 19:6).
Bib.: PB 92-94.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JONC
JONC segons la Bíblia: Designa: (a) Una planta prima dels pantans, símbol de fragilitat, de la qual hi ha unes 200 espècies (Is. 15.19; 58:5).
Designa: (a) Una planta prima dels pantans, símbol de fragilitat, de la qual hi ha unes 200 espècies (Is. 15.19; 58:5).
(b) Una planta més resistent que l'anterior, que creix a la vora dels rius, i de la qual es va fabricar l'arquella del nen Moisès. Servia també en la fabricació d'embarcacions grans (Éx. 2:3; Is. 18:2). S'ha identificat amb el papir.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).