Líbia

Significat de Líbia

(heb. Pût i Lûbîm; gibbôrîm Pût, «valents… de Put» [Jer. 46:9]; gr. Libú).

En Ez. 30:5 (BJ, DHH) s'esmenta un tal Kub o Cub (heb. Kûb) com el d'un
poble la identitat del qual és desconeguda. La RVR, la NBE i la LPD segueixen la LXX,
la Siríaca i la Vulgata i llegeixen Lûb, «Líbia».

País que estava a l'occident d'Egipte i apareix en els textos egipcis sota el
nom de Rbw, que era l'equivalent lingüístic de Líbia. Els libis, que
vivien en la vora del desert, contínuament miraven amb desitjos de posseir el
fèrtil vall del Nil, i amb freqüència van intentar envair Egipte. Els
esforços més enèrgics els van realitzar en els ss XIII i XII a. C., quan
Merneptah i Ramsés III van haver d'afrontar esforços decidits d'invasió.
Van derrotar als libis, i els van empènyer de tornada al seu país desèrtic. Sense
embargament, quan Egipte va caure en una declinació política i militar, els libis
van ser portats a Egipte en grans quantitats, i a molt d'ells li els
va emprar com a soldats en les unitats auxiliars de l'exèrcit. Sisac I, un
libi, després d'haver estat general per un temps, va usurpar el tron i va arribar a
ser el primer rei de la dinastia 22a, i així va fundar la dinastia líbia d'Egipte.

Els grecs van cridar Líbia, per un temps, a tota la regió a l'oest d'Egipte,
en el nord d'Àfrica, però el nom es va aplicar més tard només a la porció
oriental que estava entre Egipte i la província romana d'Àfrica, i s'estenia
fins a la meitat de la Gran Sirte. Quan els romans van prendre el país, el
van dividir en 2 parts: la «Líbia inferior» a l'est, i la «Líbia superior» al
oest. La 1a també es va dir «Marmarica», i la 2a, «Cirenaica». Només
Cirenaica tenia importància política i econòmica, ja que Marmarica era gairebé
totalment un desert. En el 67 a. C., Cirenaica va ser unida a Creta per a formar
una província, amb Cirene com la seva capital i Apolonia per port. Tenia unes altres
ciutats importants, com a Barca (amb el seu port Tolemaida) i Berenice. Va haver-hi
representants d'aquesta província el dia de Pentecosta, quan l'Esperit
Sant va ser vessat sobre els apòstols (Hch. 2.10). També de Cirene era
Simón, a qui els soldats romans van obligar a carregar la creu de Crist fins a
el lloc de la crucifixió (Mt. 27:32), com també ho van ser alguns de els
primers cristians d'Antioquia (Hch. 11.20; 13:1) i alguns dels quals es
oposaven a Esteban (6:9). Mapa XIX, E-10/ 11.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LÍBIA

LÍBIA segons la Bíblia: La zona d'Àfrica a l'oest d'Egipte, i els seus habitants (Jer. 46:9; Ez. 38:5; Dn. 11.43; Hch. 2.10).
En heb. és Fut. El mateix districte rep el nom de Lubini en Nah. 3:9, i els seus habitants lubim en 2 Cr. 12:3; 16:8.

La zona d'Àfrica a l'oest d'Egipte, i els seus habitants (Jer. 46:9; Ez. 38:5; Dn. 11.43; Hch. 2.10).
En heb. és Fut. El mateix districte rep el nom de Lubini en Nah. 3:9, i els seus habitants lubim en 2 Cr. 12:3; 16:8.

Se suposa que es tracta de descendents de Fut, fill de Cam. Eren aliats d'Egipte.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: LÍBIA