Mag

Significat de Mag

Aquest terme s'aplica a 2 activitats ben diferenciades:

1. Heb. generalment mekashshêf (del verb kâshaf, «practicar la bruixeria
[fetilleria]»); jartummîm (aram. jartummîn) i ashshâfîm (en Daniel); gr.
mágos, fármakéus, fármakon, fármakos. Algú que tira mà de la bruixeria o
empra poders reeixits gràcies a l'auxili i el control dels esperits
malignes; encara que en alguns casos, uns certs termes traduïts així poden
referir-se a algú que posseeix cert coneixement de química i física, la qual cosa
ho capacita per a fer demostracions que els ignorants consideren proeses
sobrenaturals. Aquestes paraules també han estat traduïdes per «embruixadors», i
se'ns diu que eren molt actius a Egipte (Ex. 7.11), Babilònia (Dn. 2:2; cƒ
Is. 47:9; etc.), Israel (2 R. 9.22), Judà (2 Cr. 33:1, 6; Jer. 27:1, 9) i entri
els jueus del temps de Nehemías (Malament. 3:5; vegeu CBA 4:1152). A Egipte, els
embruixadors van imitar els miracles de Moisès davant de Faraó (Ex. 7.11; etc.).
A Israel es condemnava a mort als que practicaven la màgia o la fetilleria
(Ex. 22.18; cƒ Lv. 20:6, 27; Dt. 18:9-12). Cert Simón practicava la màgia en
Samaria en temps dels apòstols (Hch. 8:4-11), com també Elimas en
Pafos, a l'illa de Xipre (Hch. 13:6, 8). Per a Déu, la màgia i la bruixeria
es troben entre els pecats més vils (Gá. 5.20), i amenaça que els que les
practiquin seran totalment destruïts en el llac de foc (Ap. 21:8). Vegeu
Màgia.

Altres termes originals relacionats amb «mag», «màgia», etc., són les heb.
najash, ôbôth, yidd ônîm, qôsêm, meônên, menajêsh, hôbrê; i les gr.
manteuómenos, kldoni5ómenos, oiÇni5ómenos, epáeidÇn.

2. Gr. mágos. Definidament, els «mags d'orient» que li van portar regals a
Jesús (Mt. 2:1; cƒ vs 7, 16). Els nostres vocables «mag» i «màgia» deriven de
aquest témino grec, i éste, al seu torn, és una paraula que originalment es
aplicava als membres d'una certa classe de sacerdots medes (i més tard
també de perses): la casta o professió dels Magi, o Magios, savis que
després van exercir funcions sacerdotals entre els pobles iranios. Amb el
temps, la paraula va adquirir el sentit d'algú versat en les «ciències» de
l'astrologia i altres. Una llegenda que no té fonament afirma que van ser 3
els savis -anomenats Melchor, Gaspar i Baltasar- que li van portar obsequis a
Jesús. Que es diu que van ser 3 probablement es deu a la classe de donatius
que van portar, a saber, or, encens i mirra (cp 2.11). Els mags estaven sense
dubte al punt de la creença jueva relativa a l'adveniment del Messies,
creença que molts coneixien a l'Orient (vegeu CBA 5: 61-63). Els mags
evidentment eren sincers cercadors del veritable Déu.

Bib.: Herodoto i.102.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MAG

MAG segons la Bíblia: Mag, de «yiddeoni»,«un savi».
L'única cosa que es diu d'ells en les Escriptures és que «murmuren parlant» (Is. 8.19).

Mag, de «yiddeoni»,«un savi».
L'única cosa que es diu d'ells en les Escriptures és que «murmuren parlant» (Is. 8.19).

És indubtable que això formava part dels seus encantaments, usats per a atordir a aquells que anaven a demanar-los consell, i potser necessaris per a fer entrar en acció l'esperit que desitjaven consultar.

Pot ser que el consell fos bo a vegades a fi de portar més eficaçment als enganyats sota la influència dels mals esperits.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MAG