Magadan

MAGADAN (LLOC) [ Gk Magadan ( Μαγαδαν ) ].Després d'alimentar als 4.000, Jesús va navegar per la mar de Galilea i va entrar a la regió de Magadán (Mateo 15.39). En el paral·lel de Markan (8.10), Dalmanutha apareix en el lloc de Magadán. Les lectures variants plagan tots dos textos; la incertesa del text original probablement es deu a la incertesa de la ubicació de tots dos llocs. El Codex Koridethi (segle IX) ha canviat tots dos passatges perquè diguin "Magdala", però la data tardana de l'evidència del manuscrit i la falta de suport que el corrobori fa que aquesta lectura sigui dubtosa. La lectura "Magadan" es troba en diversos manuscrits tardans de Markan, però aquesta lectura, per les mateixes raons, també ha de ser rebutjada. És gairebé segur que la motivació per al canvi de Markan sigui harmoniosa. Alguns erudits han suggerit a Megido en lloc de Magadán, però aquest lloc està a més de 20 milles de la Mar de Galilea i, per tant, ha de ser rebutjat, especialment perquè en el text no s'esmenta cap viatge per terra. Vegeu Lohmeyer (1967) per a una discussió de les esmenes conjecturals propostes del text, però cap d'aquests suggeriments és molt convincent.

Uns pocs estudiosos han suggerit que Magadan se situarà en l'E  bandeja de la mar de Galilea, mentre que uns altres l'han col·locat en el W bandeja. Cap context en Mateo o Marcos és decisiu. Mateo diu que Jesús va deixar les regions de Tir i Sidón (vegeu 15.29 amb 15.21), però a quin costat de la mar de Galilea va ser, a l'est o a l'oest? Marcos 7.31 registra que Jesús va sortir de Tir i Sidón es va dirigir al N i després va viatjar al S i a l'E fins a la Decápolis en el SElado del llac. L'encreuament, per tant, aparentment va ser de E a W. Marcos 8: 1, no obstant això, està marcat amb -En aquells dies-, la qual cosa potser significa que 8: 1-10 no segueix immediatament a 7: 31-37. En resum, el costat oest del llac és el lloc probable de Magadán perquè el llenguatge de Mateo 15: 29-31 suggereix una província gentil (15.31, "van lloar al Déu d'Israel", les "set" cistelles de sobres trossos, no els "dotze" jueus) i un lloc remot (15.33), que s'adapta millor a la Decápolis gentil en el costat E de la mar de Galilea, en lloc de la Galilea mongeta del costat Oest. Sense evidència, alguns erudits també identifiquen a Magadán com la ciutat natal o el lloc de naixement de María Magdalena. Altres escriptors també suggereixen que Magadán ha d'identificar-se amb el modern Mejdel (MR 140105).

Bibliografia

Lohmeyer, E. 1967. Das Evangelium donis Markus. Göttingen.

      WARREN J. HEARD, JR.