Mandragora
Significat de Mandragora
(heb. dûdâîm).
Planta de la família de la belladona que produeix una fruita aromàtica com una
poma o un tomàquet. El fruit produeix un efecte narcòtic, i se sap que va ser
usada com a medicina en temps remots. Els antics creien que la mandrágora
posseïa qualitats que estimulen el desig sexual i fomenten la fertilitat. El
suposat valor afrodisíac està implícit en l'ús bíblic del terme (Gn.
30:14-16; Cnt. 7.13). 745
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MANDRAGORA
MANDRÁGORA segons la Bíblia: (heb. «dubta’i», «poma d'amor»).
Se suposava que aquesta olorosa planta actuava com a filtre d'amor, i que tenia virtuts fertilitzants (Gn. 30:14-16; cf. Cnt. 7.14).
La mandrágora («Mandragora oficinarum») és una bella solanácea de grans fulles, amb flors d'un violeta pàl·lid, blanques, o de blava fosc. El seu fruit és petit, d'un groc daurat.
L'arrel, en forma de bieldo, s'assembla vagament a dues cames. La mandrágora creix a la vall del Jordán, al costat dels afluents d'aquest riu, en els camps de Moab, de Galaad i en Galilea. Les fulles són més verinoses que les de la belladona.
(heb. «dubta’i», «poma d'amor»).
Se suposava que aquesta olorosa planta actuava com a filtre d'amor, i que tenia virtuts fertilitzants (Gn. 30:14-16; cf. Cnt. 7.14).
La mandrágora («Mandragora oficinarum») és una bella solanácea de grans fulles, amb flors d'un violeta pàl·lid, blanques, o de blava fosc. El seu fruit és petit, d'un groc daurat.
L'arrel, en forma de bieldo, s'assembla vagament a dues cames. La mandrágora creix a la vall del Jordán, al costat dels afluents d'aquest riu, en els camps de Moab, de Galaad i en Galilea. Les fulles són més verinoses que les de la belladona.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).