Mosca

Significat de Mosca

Traducció del: 1. Heb. zebûb, un insecte esmentat només 2 vegades en la Bíblia,
encara que és una veritable plaga en Palestina; ataca contínuament a homes i
animals. La mosca pertany a l'ordre Diptera, i la mosca comuna es pot
trobar pertot arreu en les terres bíbliques. Is. 7.18 esmenta la mosca
com un símbol de les forces egípcies, i Ec. 10:1 ens recorda que una mosca
morta que caica en un flascó de perfum, arruïna tot el seu contingut. Els
filisteus en Ecrón tenien un déu especial de les mosques, Baal-zebub,* que
suposadament podia ser aplacat amb sacrificis i deslliurar així de #aqueix plaga a
els qui ho consultaven (2 R. 1:2). En les excavacions de llocs filisteus es
van trobar nombrosos objectes d'or amb forma de mosques (fig 369), que tal
vegada s'havien dedicat a #aqueix déu. 2. Heb. {ârôb, els eixams de mosques que
va portar sobre Egipte la 4a plaga (Ex. 8.21-31; Sal. 78:45; 105:31). Seguint
antigues versions, els comentadors han vist en ella als tábanos que
xuclen la sang i poden ser molt molestos per als animals domèstics i encara
per a l'home; uns altres consideren que es tracta dels mosquits comuns.

369. Rèpliques d'or (grandària real) de mosques trobades en Tell el-}jjûl, un
lloc de Filistea. Probablement eren objectes oferts per a aplacar al déu de
les mosques filisteu.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MOSCA

MOSCA segons la Bíblia: (a) Insecte de l'ordre dels dípters; especialment la mosca domèstica («Musca domestica»). Les mosques de diverses classes són tan enutjoses als països càlids (Is. 7.18; Ec. 10:1), que els habitants d'Ecrón adoraven a Baal-zebub, déu de les mosques, a qui creien capaç de donar ordres a aquesta detestable molèstia (2 R. 1:2).

(a) Insecte de l'ordre dels dípters; especialment la mosca domèstica («Musca domestica»). Les mosques de diverses classes són tan enutjoses als països càlids (Is. 7.18; Ec. 10:1), que els habitants d'Ecrón adoraven a Baal-zebub, déu de les mosques, a qui creien capaç de donar ordres a aquesta detestable molèstia (2 R. 1:2).

(b) Heb. «’Arob», insecte voraç, que dóna doloroses picades, estès per Egipte; la V. M. tradueix «tábano» (Éx. 8.20; Sal. 105:31), que devorava
(Sal. 78:45) i devastava el país (Éx. 8.21). La LXX tradueix així mateix tábano («kunomuian»).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MOSCA