Nabateos

Significat de Nabateos

Poble àrab que va exercir un paper important en la història de Palestina,
encara que no se l'esmenta per nom en la Bíblia. Pablo, no obstant això, va passar
algun temps entre els nabateos (Gá. 1.17). L'Aràbia que s'esmenta en #aqueix
text no era la península aràbiga com a tal, sinó el territori de Nabatea,
generalment conegut com a Aràbia en #aqueix temps. Pablo també esmenta que
a penes va escapar de ser arrestat a Damasc per ordre del governador Aretas* IV
(2 Co. 11.32), el rei nabateo a qui l'emperador Calígula havia donat Damasc
en el 37 d. C. i que aquél va retenir fins al començament del regnat de Neró (c 54
d. C.).

Poc se sap de la història primerenca dels nabateos. Fins al s VAIG VEURE a. C. va ser
una de les tribus àrabs nómades del nord-oest d'Aràbia, que no ha de ser
confosa amb la bíblica Nebaiot.* En el s VI, o poc després, van empènyer a els
edomitas cap al sud de Palestina, no se sap si per mitjans militars o
pacífics, i van prendre el país d'Edom i també el de Moab, ocupant així tota la
terra entre el Golf d'Aqaba i Transjordània del sud. En controlar les rutes
entre Aràbia del sud i els països civilitzats del nord i de l'oest, incloent
Egipte, van arribar a ser rics, perquè les caravanes que portaven mirra e
encens havien de pagar peatge per a poder passar amb seguretat pel seu país.
Des de més o menys el 100 a. C. els seus reis ens resulten coneguts, començant amb
Obedas I (95-87 a. C.) fins a Rabel II (70-106 d. C.), un període d'uns 200
anys. Durant #aqueix temps, els nabateos es van enfrontar repetides vegades amb els
jueus: una d'elles va ser la guerra sagnant que va ocórrer perquè Herodes
Antipas,* casat amb una filla d'Areta IV, havia enviat de tornada a la seva esposa
quan va prendre a Herodías, la dona del seu germà Felipe, acte que també va conduir
a la mort de Joan el Baptista. Quan Rabel II va morir (106 d. C.), Trajà
va envair i va capturar el país i el va transformar a la província romana d'Aràbia
Pètria.

La capital dels nabateos va ser Petra, una fortalesa gairebé inexpugnable. Estava
en una depressió en forma de bol, envoltada pertot arreu per altes muntanyes
rocoses, i només accessible per estrets i llargs congostos. Més de 1.000
estructures, esculpides en les acolorides roques, han sobreviscut i han fet de
Petra una de les grans atraccions turístiques del Pròxim Orient en temps
moderns. El seu déu original i principal era Dushara. 821 No obstant això, amb el
transcurs del temps es van afegir al panteó nabateo altres déus àrabs i
ararneos, i més tard, grecs. Vegeu Sela.

Bib.: J. Starcky, «The Nabateans, a Historical Sketch» [Els nabateos. Esbós
històric], BA 18 (1955):84-106.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NABATEOS

NABATEOS segons la Bíblia: Poble d'origen àrab, i que parlaven i escrivien també en arameu. Entre els segles VI i IV a. C. es van desplaçar cap al nord, apoderant-se de les places fortes d'Edom i de Moab.

Poble d'origen àrab, i que parlaven i escrivien també en arameu. Entre els segles VI i IV a. C. es van desplaçar cap al nord, apoderant-se de les places fortes d'Edom i de Moab.

En controlar les rutes de les caravanes de l'Orient Mitjà, va arribar a un notable grau d'influència i de civilització. El seu apogeu se situa entre l'any 200 a. C. i el 100 d. C. Va arribar un moment en el qual el seu poder s'estenia al nord, fins a Damasc (2 Co. 11.32) i a la Coelosirua, al sud fins a Madã in Sãlih (al-Hijr), en l'Hedjaz septentrional (1 Mac. 5.25; 9.35; Ant. 13.15, 2, i diverses inscripcions).

Els nabateos van establir la seva capital a Petra, a 90 Km. al sud de la mar Morta; en l'AT aquesta ciutat era coneguda sota el nom de Sela (Is. 16:1).

Els nabateos tenien artistes, arquitectes, enginyers i ceramistes notables. En la mateixa roca de Petra, de manera molt particular, van tallar cases, temples i tombes. Més que ningú en aquella època, van desenvolupar l'agricultura fins i tot en el mateix desert. Van ser mestres en l'art d'excavar cisternes i dipòsits, i de portar, de llunyanes fonts, mitjançant aqüeductes, l'aigua necessària per a la irrigació.

Petra, la ciutat rosa, va romandre desconeguda a Occident fins a l'any 1812. Més endavant, en 1900, es van descobrir llocs alts establerts a l'aire lliure. Els nabateos adoraven al sol i a la lluna. Amb freqüència, les seves deïtats evocaven un culte a la fertilitat; els seus déus principals eren Dusares (Dionisos, Bacus) i la deessa Alat.

Cap a l'any 312 a. C., Antígon, un dels successors d'Alejandro Magno, va dirigir dues expedicions contra els nabateos, que van resistir amb èxit. El rei Aretas III (entre l'any 85 i el 60 a. C.) va entrar per primera vegada en estret contacte amb els romans.

L'any 47 a. C., Juli Cèsar va exigir a Malco I que li donés genetes. El país va conèixer la realitat del seu poder baix Aretas IV (4 a. C. a 40 d. C.), que el seu etnarca va intentar arrestar a Pablo a Damasc (2 Co. 11.32). L'any 105 de la nostra era, Trajà va posar fi a l'autonomia dels nabateos; a l'any següent, el seu territori va venir a ser una província romana sota el nom d'Aràbia Pètria (l'Aràbia de Petra). Hi ha autors que situen l'origen d'aquesta nació en Nebaiot, fill d'Ismael (Gn. 25:13).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NABATEOS