Natanael

Significat de Natanael

(heb. Nethanzêl, «Déu dóna [ha donat]» o «obsequi [do] de Déu»; amb. Natan-el;
gr. Nathanael, transliteració de la paraula heb. anterior).

1. Príncep de la tribu d'Isacar durant la 1a part de la peregrinació de
Israel pel desert (Nm. 1:8; 2:5; 7.18, 23; 10.15).

2. Quart fill d'Isaí i germà de David (1 Cr. 2.14).

3. Sacerdot que tocava la trompeta en la 827orquesta quan es va emportar l'arca a
Jerusalem (1 Cr. 15.24).

4. Levita, pare de l'escriba Semaías (1 Cr. 24:6).

5. Fill del porter Obed-edom en temps de David (1 Cr. 26:4).

6. Príncep de Judà enviat pel rei Josafat a ensenyar per les ciutats de Judà
(2 Cr. 17:7).

7. Cap dels levites en el regnat de Josías (2 Cr. 35:9).

8. Membre de la família de Pasur; s'havia casat amb una dona estrangera en
temps d'Esdras (Esd. 10.22).

9. Sacerdot postexílico en temps del summe sacerdot Joiacim (Neh. 12.21).

10. Fill d'un sacerdot; va tocar la trompeta en la dedicació del mur de Jerusalem
(Neh. 12.36).

11. Natural de Caná de Galilea (Jn. 21:2) que per mitjà de Felipe va ser portat a
acceptar a Crist. Li va semblar increïble que el Messies pogués provenir d'un
poble de tan baixa reputació com Natzaret. Però la seva trobada amb Jesús
ràpidament va dispersar els seus dubtes i va ser el seu deixeble (1.45-51). El nom
apareix només en l'Evangeli de Juan, on, després de la resurrecció de
Jesús, se l'esmenta com a associat amb Pedro i els altres deixebles en la
captura miraculosa de peixos (21:2-6). Molts erudits suggereixen que li ho
identifiqui amb Bartolomé, el nom del qual apareix amb el de Felipe en varis
passatges bíblics (Mt. 10:3; Mr. 3.18; Lc. 6.14; Hch. 1.13). Com els
Evangelis sinòptics esmenten a Bartolomé com un dels Dotze, i el seu nom
no apareix en l'Evangeli de Juan, però sí el de Natanael com el d'un de
ells, hi ha cert suport en favor de la identificació de tots dos.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NATANAEL

NATANAEL segons la Bíblia: «Déu ha donat».
(a) Deixeble originari de Caná en Galilea. Jesús va declarar que era un israelita sense engany.

«Déu ha donat».
(a) Deixeble originari de Caná en Galilea. Jesús va declarar que era un israelita sense engany. Felipe el va informar que Jesús era el Messies anunciat pels profetes; li va costar creure això, puix que Natzaret no figurava en les profecies de l'AT, i era a més una ciutat de mala reputació.

Però els seus dubtes van desaparèixer quan va constatar el do de coneixement sobrenatural que tenia Jesús (Jn. 1.45-51).

Natanael estava en la barca amb Simón Pedro durant l'última pesca miraculosa (Jn. 21:2). Les llistes d'apòstols dels Evangelis Sinòptics no contenen el nom de Natanael, que era possiblement Bartolomé.

(b) En l'AT s'esmenten onze persones amb aquest nom, D'ells es poden esmentar:
un príncep de la tribu d'Isacar durant la peregrinació en el desert, Natanael fill de Zuar (Nm. 1:8, etc.);
el fill d'Isaí i germà de David (1 Cr. 2.14); i
un sacerdot en temps de Nehemías (Neh. 12.36).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NATANAEL