Nicolaitas

Significat de Nicolaitas

(gr. nikolaítes, «seguidors [sequaços] de Nicolás»).

Secta herètica a l'església apostòlica. Se l'esmenta només en les cartes de
Joan el revelador a les «set esglésies que estan a Àsia». Crist va lloar a la
església d'Efeso per «odiar» les obres dels nicolaítas (Ap. 2:6), i va censurar a
la de Pèrgam per acceptar algunes dels seus ensenyaments (v 15).

L'autor cristià extrabíblico més primerenc que els esmenta és Ireneo (c 185
d. C.), que els identifica com una secta gnòstica: «Juan, el deixeble del
Senyor, predica aquesta fe [la divinitat de Crist], i procura, per la proclamació
de l'evangeli, eliminar #aqueix error que Cerinto ha disseminat entre els homes,
i molt abans els anomenats nicolaítas, que són una branca del falsament anomenat
coneixement, per a confondre'ls, i persuadir-los que hi ha només un Déu que
va fer totes les coses per la seva Paraula». Hi ha també evidències d'una secta
gnòstica en el s III d. C. que porta el mateix nom. Però Ireneo -seguit per
Hipòlit i altres-, presenta la teoria que aquesta secta es va originar en les
ensenyaments de Nicolás, un dels 7 primers diaques ordenats per els
apòstols, un «prosélito d'Antioquia» (Hch. 6:1-3, 5). No hi ha evidència de
que aquesta tradició sigui digna de confiança.

S'ha postulat la teoria, basada en part en la suposada semblança de
significat dels noms Nicolás («conqueridor del poble») i Balaam
(probablement «devorador»), que la «doctrina de Balaam» (Ap. 2.14) sigui
idèntica a la dels nicolaítas (v 15; no obstant això, l'estructura de els
passatges s'oposa a aquesta idea). L'ensenyament d'éstos sembla haver estat una
forma d'antinomianismo (vegeu CBA 7:968). Els nicolaítas del s II d. C.
aparentment van continuar i van estendre els conceptes dels seus adherents del s
I: aferrar-se a la llibertat de la carn i ensenyar que les obres d'ella no
tenen efecte sobre la salut de l'ànima i, en conseqüència, cap relació amb
la salvació.

Bib.: I-AH iii.11.1; ANF 1:426; I-AH i.26.3; Hipòlit, La refutació de totes
les heretgies, vii.24.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NICOLAITAS

NICOLAÍTAS segons la Bíblia: Adeptes de doctrines pernicioses que es van introduir a les esglésies d'Efes i de Pèrgam. Seguint la doctrina de Balaam, ensenyaven als cristians que a causa del principi de la llibertat podien consumir carns ofertes als ídols, i permetre's actes immorals com els pagans (Ap. 2:6, 14, 15).

Adeptes de doctrines pernicioses que es van introduir a les esglésies d'Efes i de Pèrgam. Seguint la doctrina de Balaam, ensenyaven als cristians que a causa del principi de la llibertat podien consumir carns ofertes als ídols, i permetre's actes immorals com els pagans (Ap. 2:6, 14, 15).

Així, els nicolaítas instigaven als cristians a no observar les prescripcions del concili de Jerusalem, que s'havia reunit l'any 50 d. C. (Hch. 15.29).

Se suposa que es tractava de deixebles d'un heretge anomenat Nicolás, però res dóna base per a afirmar que fos el diaca d'aquest nom (Hch. 6:5). La primera al·lusió a aquesta hipòtesi es troba en els escrits d'Ireneo, cap a l'any 175 d. C. (Contra heretgies, 1.26, 3).

Entre els gnòstics del segle III hi havia una secta de nicolaítas que ensenyaven així mateix «la llibertat de la carn»; és possible que ells fossin els hereus de la corrompuda doctrina dels primers nicolaítas.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NICOLAITAS