Nicolas
Significat de Nicolas
(gr. Nikólaos, «conqueridor [victoriós] del [sobre el] poble»; nom gr.
que apareix amb freqüència en les inscripcions).
Un dels 7 homes designats per l'església de Jerusalem per a cuidar de les
vídues de parla grega i els pobres (Hch. 6:5). Se'n diu un prosélito de
Antioquia, i és l'únic 839 home en el NT específicament designat com
«prosélito».
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NICOLAS
NICOLÁS segons la Bíblia: Adeptes de doctrines pernicioses que es van introduir a les esglésies d'Efes i de Pèrgam. Seguint la doctrina de Balaam, ensenyaven als cristians que a causa del principi de la llibertat podien consumir carns ofertes als ídols, i permetre's actes immorals com els pagans (Ap. 2:6, 14, 15).
Adeptes de doctrines pernicioses que es van introduir a les esglésies d'Efes i de Pèrgam. Seguint la doctrina de Balaam, ensenyaven als cristians que a causa del principi de la llibertat podien consumir carns ofertes als ídols, i permetre's actes immorals com els pagans (Ap. 2:6, 14, 15).
Així, els nicolaítas instigaven als cristians a no observar les prescripcions del concili de Jerusalem, que s'havia reunit l'any 50 d. C. (Hch. 15.29). Se suposa que es tractava de deixebles d'un heretge anomenat Nicolás, però res dóna base per a afirmar que fos el diaca d'aquest nom (Hch. 6:5).
La primera al·lusió a aquesta hipòtesi es troba en els escrits d'Ireneo, cap a l'any 175 d. C. (Contra heretgies, 1.26, 3).
Entre els gnòstics del segle III hi havia una secta de nicolaítas que ensenyaven així mateix «la llibertat de la carn»; és possible que ells fossin els hereus de la corrompuda doctrina dels primers nicolaítas.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).