Pare

Significat de Pare

(heb. zâb; gr. pater).

Terme que denota diversos tipus de relacionamientos: 1. Primàriament, al
progenitor masculí immediat (Gn. 22:7; 27:22, 38; Mt. 4.21; Lc. 1.59). 2.
Però també pot indicar a l'avi (Gn. 28:10, 13). 3. I a qualsevol
avantpassat home, no importa que allunyat sigui (2 R. 15.38; Jn. 8.53). 4.
«Pare» també pot significar el fundador d'un grup social o professional
específic (Gn. 4.21); així Jabal «va ser pare dels quals habiten en botigues» (v
20). 5. En 1 Cr. 2.51 i 52, els fundadors de les ciutats de Betlem, Bet-gader
i Quiriat-jearim són anomenats «pares» de #aqueix ciutats, i en 1 Cr. 4.14 un
Joab és anomenat «pare» dels habitants de la vall de Carisim, que significa
vall «dels artífexs». 6. Una persona que actuava amb bondat paternal, o
com un guia o mestre, sovint era anomenada pare (Dj. 17.10; 2 R. 2.12). 7.
En un sentit especial es representa a Déu el Creador com un pare (Malament.
2.10), una relació feta explícita en la vida de Crist (Mt. 11.26; Mr. 14.36;
Lc. 22.42; Jn. 14:9). Pablo compara la regeneració espiritual amb l'adopció
per la qual Déu arriba a ser el nostre Pare espiritual (Ro. 8.15; Gá. 4:5, 6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PARE

PARE segons la Bíblia: (a) L'ascendent immediat d'algú (Gn. 42:13), o bé l'avi (Gn. 28:13) o un antecessor encara més allunyat (Gn. 17:4).

(a) L'ascendent immediat d'algú (Gn. 42:13), o bé l'avi (Gn. 28:13) o un antecessor encara més allunyat (Gn. 17:4).

(b) El que ha estat el pioner en una activitat o que ha encapçalat un grup social (Gn. 4.20). Antecessor, cap o una de les autoritats d'una ciutat (1 Cr. 2.51; 4.14, 18).

(c) Aquell que té, respecte a algú, una actitud paternal i sàvia (Gn. 45:8; Dj. 17.10; 18.19). Títol que expressa respecte i honra. Així es deia a aquells que tenien la funció d'ensenyar, sobretot si es tractava d'un ancià (1 S. 10.12; 2 R. 2.12); rebien aquest nom també els consellers del rei i els primers ministres (Gn. 45:8).

(d) Excepte com a Creador i Sustentador, Déu no és revelat com a Pare en l'AT (cf. Mal. 2.10; Hch. 17.28, i vegeu Ant. 4:8, 24).

També el Senyor Jesús és profetitzat com «el Pare etern» o «Pare de l'era eterna» (Is. 9:6). No va ser sinó fins a la revelació del NT que Déu va ser donat a conèixer com a Pare, i només pel Senyor Jesús mentre va estar en la terra, que constantment parlava als seus deixebles de Déu com el Pare d'ells en el cel (Mt. 5.16, 45, 48; 6:1, 8, 14, 15, etc.).

Com a Fill ho va donar així a conèixer a ells mentre estava en la terra. Després de la resurrecció el Senyor va enviar aquest missatge als seus deixebles, als quals ara diu «els seus germans»: «Pujo al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu» (Jn. 20.17).

La voluntat del Pare i l'obra del seu Fill, que era per a ells la font de la vida eterna, havia portat als deixebles, en aquest respecte, a la mateixa posició celestial que el mateix Crist ressuscitat davant del Pare (cf. Ef. 1:3 ss.; 2:7 ss.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PARE