Pares

Significat de Pares

Terme que, usat en plural i en sentit traslaticio i impropi, té el
sentit de progenitors directes dels membres de la llar. Així apareix
principalment en el NT, encara que en l'AT el concepte està indicat amb
expressions com ara «pare»* o «mare» (Ex. 20.12; cf Ef. 6:1). El plural
hebreu per a «pare» (masculí) inclou també a les mares, sovint a els
avis i també altres avantpassats. Es donen diverses amonestacions sobre
els deures dels pares cap als seus fills i viceversa: s'amonesta als fills
a obeir als seus pares «en el Senyor» (Ef. 6:1); éstos, al seu torn, estan
obligats a proveir el necessari als seus fills (2 Co. 12.14), però els fills o
néts d'una vídua haurien d'aprendre a cuidar d'ella (1 Tu. 5:4). Jesús
va profetitzar que vindria el temps quan els fills trairien als seus pares
creients (Mt. 10.21; Mr. 13.12) i, inversament, els pares lliurarien als seus
fills cristians (Lc. 21.16). Pablo va predir que en els últims dies els fills
serien desobedients als seus pares (2 Tu. 3:2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PARES

PARES segons la Bíblia: El cinquè manament ordena que els fills honrin als seus pares, i uneix una benedicció peculiar a l'observança d'aquest deure (Éx 20.12; Dt. 5.16; Ef. 6:1, 2).

El cinquè manament ordena que els fills honrin als seus pares, i uneix una benedicció peculiar a l'observança d'aquest deure (Éx 20.12; Dt. 5.16; Ef. 6:1, 2).

Els pares han de criar als seus fills en la reverència a Déu, i no irritar-los (Gn. 18.19; Dt. 6:7; Ef. 6:1, 2). La llei de Moisès ordenava la mort de tot el que maleís al seu pare o a la seva mare (Éx. 21.15, 17; Lv. 20:9; Dt. 27:16).

Els casos extrems de rebel·lió, de dissolució o altres excessos, podien ser sotmesos pels pares als ancians, que devien llavors jutjar al fill i que, si era culpable, era executat (Dt. 21.18 21).

Així, la llei de Moisès limitava el poder dels pares. La llei romana anomenada de Les Dotze Taules atorgava al pare el dret de vida i mort sobre els seus fills, que podia també reduir a l'esclavitud.

La llei mosaica reservava l'exercici del dret de vida i de mort a un cos judicial. Entre els israelites, el costum permetia que un pobre vengués la seva filla com a esclava, però la llei de Moisès precisava i salvaguardava els drets d'aquesta filla (Éx. 21:7-11).

El costum autoritzava a més al fet que el creditor s'apoderés del deutor insolvent, de la seva dona, i dels seus fills, per a reduir-los a l'esclavitud (2 R. 4:1; Neh. 5:5; Is. 50:1; Mt. 18.25).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PARES